Longevitat saludable: què vol dir viure més anys amb salut

Què vol dir envellir amb salut

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) no defineix l'envelliment saludable com l'absència de malaltia. En el seu informe mundial del 2015 el descriu com el procés de desenvolupar i mantenir la capacitat funcional que permet el benestar en la vellesa. La capacitat funcional reuneix els atributs relacionats amb la salut que permeten a una persona ser i fer allò que té motius per valorar.¹

Aquesta capacitat té dues parts. Una és la capacitat intrínseca: el conjunt de capacitats físiques i mentals de cada persona. L'altra és l'entorn: la casa, el barri, el transport, les persones properes, els serveis. L'exemple de l'OMS és clar: dues persones amb la mateixa limitació física poden tenir una mobilitat molt diferent si una viu a prop d'un transport accessible i l'altra no.¹

L'OMS concreta en què es nota la capacitat funcional: poder moure's, crear i mantenir relacions, cobrir les pròpies necessitats bàsiques, aprendre, créixer i prendre decisions, i contribuir.¹ És una definició més àmplia que «no estar malalt». La mateixa OMS recorda que, tot i que la majoria de les persones grans acabaran tenint diversos problemes de salut, la vellesa no implica dependència.¹

La recerca sobre l'envelliment fa servir sovint un altre terme, «healthspan»: el període de la vida anterior a l'aparició de malalties cròniques i de les discapacitats pròpies de l'envelliment, és a dir, en bona salut.⁷ És una idea propera; la de l'OMS és més àmplia perquè també inclou l'entorn.

El marc no és només acadèmic. L'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el període 2021–2030 Dècada de l'Envelliment Saludable i va demanar a l'OMS que en dirigís l'aplicació, amb l'objectiu d'afavorir vides més llargues i més sanes.²

Anys de vida i anys amb salut no són el mateix

L'esperança de vida ha augmentat en molts països, però això no diu quina part d'aquest temps es viu amb salut. Segons l'OMS, les dades disponibles suggereixen que la proporció de la vida viscuda amb bona salut s'ha mantingut més o menys constant, cosa que implica que els anys afegits no són, en general, anys amb salut.² En el seu informe del 2015 era més prudent: la qualitat de vida en aquests anys de més no era clara, perquè els estudis dels països d'ingressos alts donaven resultats contradictoris.¹

Per mesurar aquesta diferència hi ha indicadors diferents, i convé saber què mesura cadascun abans de comparar xifres. A la Unió Europea, l'indicador de referència són els anys de vida saludable, que calcula Eurostat a partir d'una pregunta d'enquesta: si, durant almenys els últims sis mesos, un problema de salut t'ha limitat en les activitats que la gent fa habitualment.⁴

Llegits junts, els dos indicadors diuen que, als 65 anys, una mica menys de la meitat del temps que quedava per viure a Espanya s'esperava viure'l sense limitacions. Per al 2024 Eurostat ja publica dades, però marca els anys de vida saludable d'Espanya amb un trencament de sèrie, és a dir, un canvi metodològic que fa que no siguin directament comparables amb els anys anteriors; l'esperança de vida no canvia de mètode.³ Què mesuren exactament aquests indicadors, en què es diferencien dels de l'OMS i què diuen les dades d'Espanya i d'Europa ho expliquem a esperança de vida i anys de vida saludable.

De la cèl·lula a la persona: com llegir la recerca

Les notícies sobre longevitat barregen estudis de naturalesa molt diferent. Una troballa en cèl·lules, una altra en ratolins i una altra en persones poden apuntar en la mateixa direcció, però no diuen el mateix ni amb la mateixa seguretat. Aquest esquema ajuda a situar cada titular.

Davant d'un titular, ajuden tres preguntes, i cadascuna té el seu propi article en aquesta guia. La primera: s'ha vist en persones o en animals?

Si es va veure en animals

Una revisió de revisions sistemàtiques va seguir el camí de 367 teràpies provades en animals per a 54 malalties humanes. Entre les que portaven més de deu anys de recerca, el 50 % havia arribat a algun estudi en persones, el 40 % a un assaig aleatoritzat i el 5 % a ser aprovada.⁶ No és que els animals «no serveixin»: moltes vegades el resultat positiu es repetia en els primers estudis amb persones. Però el salt fins a demostrar un benefici real va ser l'excepció.

Per què un resultat en ratolins, cucs o cèl·lules no prova un benefici en persones, i quines preguntes cal fer davant d'una notícia així, ho expliquem a allò que diuen i el que no diuen els estudis en animals.

Si parla d'«edat biològica»

L'edat cronològica és el temps transcorregut des del naixement. L'edat biològica intenta expressar, en anys, quant ha canviat un organisme amb el temps comparant-lo amb el que és habitual en una població de referència.⁷ La idea té base: l'OMS insisteix que la pèrdua de capacitats associada a l'edat només està vagament relacionada amb els anys complerts, i que no existeix una persona gran «típica».¹

El problema és mesurar-la. Un consens d'investigadors del camp publicat el 2023 assenyalava la manca d'estàndards i d'acord sobre com validar els marcadors d'envelliment, i recordava que cap no havia estat aprovat pels reguladors dels Estats Units per a ús clínic.⁷ Per això un número d'«edat biològica» pot ser interessant en recerca i, alhora, poc fiable com a veredicte sobre una persona.

Què mesuren els rellotges epigenètics i altres proves semblants, i quins límits tenen, ho trobaràs a edat biològica i edat cronològica.

Si promet «reduir el risc» o «afegir anys»

Un titular pot dir que un hàbit «redueix un 30 % el risc de morir». Aquest percentatge sol ser un risc relatiu: compara dos grups entre si, però no diu quin era el risc de partida. El risc absolut sí que ho diu, i és el que permet saber si la diferència és gran o petita per a una persona.

No és un detall tècnic. Una revisió Cochrane de 35 estudis va trobar que, comparada amb la reducció absoluta, la reducció relativa del risc s'entén més o menys igual, però tendeix a percebre's com a més gran i, sobretot, resulta més persuasiva; la qualitat d'aquesta evidència és moderada. Els autors no van poder saber si ajuda a decidir millor i adverteixen que pot portar a interpretar malament les dades.⁸

A això s'hi suma que la majoria de les xifres que relacionen un hàbit amb viure més provenen d'estudis d'observació, que mostren associacions. Un exemple són les que relacionen els passos diaris amb la mortalitat. Com passar d'un resultat així a una pregunta que puguis provar en la teva pròpia vida ho expliquem a d'una dada a una prova, i com llegir les xifres de risc d'un titular, a risc relatiu i risc absolut.

Què té suport avui

Davant la novetat constant dels titulars, el missatge de les institucions és estable. L'OMS resumeix així el que pot fer cada persona: mantenir hàbits saludables al llarg de la vida, en particular una alimentació equilibrada, activitat física regular i no consumir tabac, contribueix a reduir el risc de malalties no transmissibles, a millorar la capacitat física i mental i a endarrerir la dependència de cures.²

Tampoc no hi ha una edat a partir de la qual deixi d'importar. En el seu informe del 2015, l'OMS assenyala que els riscos lligats a aquests hàbits continuen en la vellesa i que reduir-los continua sent eficaç, per exemple millorant l'alimentació o deixant de fumar, tot i que l'evidència en edats molt avançades és escassa. Hi afegeix que hi ha cada vegada més indicis que l'activitat física i una nutrició adequada influeixen en la capacitat intrínseca més enllà de prevenir malalties, un efecte que s'ha estudiat menys.¹

Com portar aquestes recomanacions a la setmana real té les seves pròpies guies. Quina activitat física recomanen l'OMS i el Ministerio de Sanidad, i quanta n'hi ha prou per començar, ho trobaràs a exercici per envellir amb autonomia. Què entenen per alimentació saludable l'OMS i l'AESAN, i com organitzar-la en els àpats de cada dia, ho explica la guia d'alimentació saludable. Com triar un canvi, fer-lo petit i mantenir-lo, a la guia d'hàbits sostenibles. El descans no apareix a la frase de l'OMS citada, però forma part del dia a dia; quines pautes de son tenen suport i quines en tenen menys del que sembla ho repassem a dormir millor.

El que aquesta guia no proposa

Aquesta guia no recomana suplements, proves d'edat biològica ni protocols «antienvelliment». No és que tot el que s'investiga sigui inútil; és que, pel que hem vist a les seccions anteriors, moltes d'aquestes propostes es basen en estudis amb cèl·lules o animals, o en marcadors que encara no estan validats per prendre decisions sobre una persona.⁶⁷

Els hàbits tampoc no ho expliquen tot. Segons l'OMS, una part de les diferències de salut entre les persones grans és genètica, però la major part es deu als seus entorns físics i socials i a característiques personals com el sexe, l'origen ètnic o la posició socioeconòmica.² El que aquesta guia pot oferir és el que és a les teves mans, amb el suport que té cada cosa, sense prometre anys de vida.

Si tens una malaltia crònica, prens medicació, tens símptomes o et planteges un canvi important d'alimentació o d'activitat física, parla-ne abans amb un professional sanitari. Aquesta guia és informació general i no substitueix una valoració individual.