Edat biològica: què mesuren els tests i quins límits tenen

Dues edats que no són el mateix

L'edat cronològica és el temps que ha passat des que vas néixer. L'edat biològica parteix d'una observació: persones amb els mateixos anys poden tenir cossos que funcionen de maneres molt diferents. En recerca, un «predictor d'edat biològica» és una mesura que canvia amb l'edat i que, a més, aporta informació sobre el risc de problemes de salut que l'edat del calendari no dona per si sola.⁹

El que no existeix és una única edat biològica de cada persona. La xifra depèn del tot de quins marcadors es mesuren i de com es calcula, i no hi ha acord sobre quins s'haurien de fer servir: amb una altra prova, o amb un altre teixit, surt un altre número.¹³ Si a algú de 56 anys un informe li diu que «biològicament» en té 65, l'únic que pot voler dir és que el que s'ha mesurat s'assembla més al que és habitual en persones més grans que ell: una manera abreujada de parlar de probabilitats, no una data.¹³

Com es mira de mesurar

S'han proposat moltes mesures, des de la longitud dels telòmers fins a proteïnes de la sang.⁹ Aquí ens centrem en tres famílies:

• Rellotges epigenètics. Mesuren la metilació de l'ADN, unes marques químiques que influeixen en quins gens s'activen.¹³ En cada punt de l'ADN el canvi amb l'edat és petit, però un model matemàtic que combina desenes o centenars de punts estima una edat.¹
• Combinacions d'anàlisis de sang. Reuneixen diversos valors d'una anàlisi habitual, com la glucosa, l'albúmina o la proteïna C reactiva, en una sola xifra expressada en anys.³
• Índexs de fragilitat. Compten quants problemes de salut acumula una persona —símptomes, malalties, limitacions en el dia a dia, resultats de proves— sobre un total de 30 o 40 considerats com a mínim.¹⁰

La diferència de propòsit importa. Els primers rellotges es van ajustar per encertar l'edat del calendari; els posteriors, per predir la mortalitat o el ritme de deteriorament. Quan es van posar PhenoAge i els rellotges de Horvath i de Hannum en el mateix model, només PhenoAge va continuar associat a més mortalitat.³ I en 964 adults de mitjana edat d'una cohort de Nova Zelanda, estudiats amb onze mesures diferents d'envelliment biològic, l'acord entre aquestes mesures va ser baix.⁸

També convé saber què hi ha dins de cada xifra. Un dels components de GrimAge, per exemple, és una estimació a partir de l'ADN de quant ha fumat la persona.⁴ Part del que capten aquests rellotges són factors de risc que ja es coneixen per altres vies.

Què prediuen: associacions en grups grans

En estudis de cohorts, les persones amb una edat estimada més alta que la del seu calendari tenen, de mitjana, més risc d'emmalaltir i de morir en els anys següents. En totes aquestes xifres ja s'ha descomptat l'efecte de l'edat mateixa:

• Edat fenotípica, amb anàlisis de sang. En 6.209 adults dels Estats Units seguits fins a 12 anys, cada any de més es va associar a un 9 % més de risc de mort.³
• PhenoAge. En cinc mostres de cohorts dels Estats Units, cada any de més es va associar a un 4,5 % més de risc de mort.³
• GrimAge. En 6.935 persones de cinc cohorts, seguides una mitjana de 13,7 anys, cada any de més es va associar a un 10 % més de risc de mort; també va predir la malaltia coronària.⁴
• DunedinPACE. En 2.471 persones de la cohort de Framingham, amb una edat mitjana de 66 anys, un ritme més ràpid —una desviació estàndard per sobre de la mitjana— es va associar a un risc de mort un 65 % més alt, i també a més malaltia cardiovascular i més discapacitat.⁵
• Índex de fragilitat. En 754 persones de 70 anys o més que vivien a casa seva sense discapacitat, un índex més alt es va associar a més mortalitat.¹⁰

El problema de repetir la prova

Perquè una xifra et serveixi a tu, hauria de sortir semblant si es repeteix la mesura. Amb els rellotges epigenètics això no està garantit, per tres motius.

El soroll del laboratori. En 36 mostres de sang de persones de 37 a 75 anys, analitzades dues vegades cadascuna, sis rellotges coneguts van donar diferències medianes de 0,9 a 2,4 anys entre les dues anàlisis de la mateixa mostra, i màximes de 4,5 a 8,6 anys; totes les mostres es van desviar de manera notable en almenys un rellotge.⁶ GrimAge va ser el més estable d'aquests sis,⁶ i DunedinPACE, dissenyat per evitar aquest soroll, també es va repetir molt bé.⁵ Hi ha versions dels rellotges que redueixen molt el problema.⁶ Una anàlisi del 2026 va trobar que, en general, els rellotges es repeteixen bé al laboratori, tot i que detalls com la posició de la mostra al xip o el mètode per extreure l'ADN encara canvien el resultat d'alguns.⁷

Els canvis del cos mateix. Aquella mateixa anàlisi va comparar mostres de sang de les mateixes persones preses amb hores o dies de diferència: abans i després d'un àpat, d'una situació d'estrès psicològic provocada al laboratori, de respirar aire contaminat o de pujar a gran altitud. Cap rellotge no va arribar a una estabilitat excel·lent, i alguns de molt utilitzats, com GrimAge i DunedinPACE, van quedar entre els menys estables després de l'estrès.⁷ Són estudis petits, sobretot amb adults joves, però els autors veuen poc plausible que un àpat o una estona d'estrès envelleixin o rejoveneixin de debò algú uns quants anys: el que es mou és la mesura.⁷

El teixit de la mostra. El resultat depèn també del teixit que s'analitza.¹³ En les dades de prova del rellotge de Horvath, l'error medià va ser de 2,7 anys en la saliva, de 3,7 en la sang i de 18 en el múscul.¹

Què et pot dir un test comercial, i què no

Els tests d'edat biològica més habituals entre els que es venen al públic són rellotges epigenètics.¹³ Un comentari publicat el 2025 en una revista d'ètica mèdica assenyala diversos problemes: els algorismes de moltes empreses són privats, de manera que experts independents no els poden revisar; el resultat et pot interessar, però no indica cap actuació mèdica, i no vol dir que hagis d'emmalaltir o morir abans del que s'espera per a la teva edat.¹³ Els autors demanen a les empreses que expliquin millor la fiabilitat i els límits de les seves proves.¹³

Un ampli grup d'investigadors del camp ja advertia el 2019 que no es coneix la precisió d'aquests rellotges en una persona concreta, ni en poblacions diferents de les que van servir per construir-los, i que no hi havia normes sobre com comunicar una edat biològica estimada.¹¹ El 2024, un altre ampli grup d'investigadors sobre biomarcadors de l'envelliment va constatar que no hi ha consens sobre com validar-los abans de portar-los a la clínica, i que, a diferència del que passa amb els marcadors de malalties concretes, ni l'agència nord-americana FDA ni l'Agència Europea de Medicaments no tenen guies per desenvolupar-los, mesurar-los o validar-los.¹²

D'aquí en traiem una lectura pràctica, que és nostra i no un resultat dels estudis: davant d'un resultat d'edat biològica, pregunta quina mesura s'ha fet servir, amb quin teixit, quant varia en repetir-la i amb quina població es compara. Si ningú no t'ho sap dir, la xifra et diu molt poca cosa.

Si una aplicació o un rellotge et mostra una «edat» o una puntuació semblant, també és una estimació: un algorisme la calcula a partir d'uns pocs sensors, com expliquem a què mesura de debò un wearable i què estima.

Si un resultat et preocupa, comenta-ho amb un professional sanitari. La xifra d'un test no és un diagnòstic, ni en un sentit ni en l'altre.

Baixar la xifra no és viure més

Molts titulars parlen de «rejovenir» o de «revertir» l'edat biològica. Però que un rellotge marqui menys no demostra que hagis de viure més ni amb més bona salut. Encara que aquests rellotges reflecteixin l'envelliment, queda per esbrinar si es poden modificar, si algun canvi d'hàbits o algun tractament els reverteix i quin efecte tindria això en la salut a llarg termini.¹¹ Tampoc no se sap encara què és causa i què és conseqüència en el que mesuren.⁹

Els investigadors del camp volen fer servir aquests marcadors com a substituts dels resultats que importen —emmalaltir, perdre autonomia, morir— per jutjar si una cosa allarga la vida sana; però encara no hi ha acord sobre com validar-los abans de fer-los servir així.¹² El soroll ho complica més: en un estudi curt, una diferència de dos anys entre grups pot quedar tapada per variacions de diversos anys en la mesura mateixa,⁶ i amb els rellotges menys fiables l'efecte estimat d'un canvi de dieta va arribar a canviar de signe segons quina de les dues anàlisis de la mateixa mostra es fes servir.⁷

A més, els primers efectes d'intervencions sobre l'edat epigenètica es van veure en ratolins.¹¹ Per què un resultat en animals no basta per saber què passarà en persones ho expliquem a l'article sobre els estudis en animals i en cèl·lules.