Risc relatiu i absolut: com llegir els titulars de salut

Dues maneres d'explicar el mateix resultat

Imagina dos grups de persones seguides durant un temps. El risc absolut de cada grup és la proporció de persones que tenen el problema estudiat en aquest període. El risc relatiu divideix el risc d'un grup pel de l'altre; 1 menys aquesta divisió és la reducció relativa del risc, l'«un 30 % menys» dels titulars. La reducció absoluta del risc és la resta dels dos riscos absoluts, i el nombre necessari per tractar és l'invers d'aquesta resta: quantes persones haurien de rebre alguna cosa perquè una eviti el problema.¹

Les cinc xifres descriuen el mateix resultat, però només les absolutes deixen veure d'on es parteix. El més clar és donar els riscos dels dos grups: de 20 a 14 de cada 1.000 en deu anys.¹

El mateix 30 % no val igual per a tothom

Un percentatge relatiu no porta a dins el punt de partida. Un risc relatiu de 0,5 és compatible amb passar del 20 % al 10 %, de l'1 % al 0,5 % o del 0,0004 % al 0,0002 %.³ Les tres coses són «la meitat de risc», però només en la primera s'estalvien el problema 10 de cada 100 persones; en l'última, la diferència és ínfima.

I el risc de partida canvia d'unes persones a unes altres. En estudis de diversos països, els factors de risc cardiovascular clàssics es van associar a riscos relatius semblants en homes d'Irlanda del Nord, França, els Estats Units i Alemanya, tot i que el risc de malaltia coronària de partida variava molt entre aquests països.⁵ Amb el mateix risc relatiu, el nombre de persones afectades no és el mateix.

Per què la xifra relativa impressiona més

Una revisió Cochrane va reunir 35 estudis, amb 83 comparacions, en què es presentava el mateix efecte de maneres diferents a professionals sanitaris i a públic general. Respecte a la reducció absoluta, la relativa no es va entendre millor, però va fer que l'efecte semblés més gran i va resultar més persuasiva. Respecte al nombre necessari per tractar, la relativa també va semblar més gran i va convèncer més. No hi va haver diferències entre professionals i públic.²

En una enquesta telefònica a Nova Zelanda es van descriure tres proves de detecció de càncer amb exactament el mateix benefici, explicat de tres maneres. Com a «fer-se la prova cada dos anys redueix en un terç el risc de morir d'aquest càncer en els deu anys següents», el 80 % de 306 persones va dir que probablement se la faria; com a «d'unes 3 a unes 2 morts de cada 1.000 en deu anys», el 53 %; i com a «si unes 1.000 persones es fan la prova cada dos anys, s'evita una mort cada deu anys», el 43 %.¹

De l'article científic al titular

La xifra relativa sola no neix al diari. En una revisió de 222 articles amb raons de risc en el resum, publicats entre el 2003 i el 2004 en sis grans revistes mèdiques, el 68 % no donava en el resum els riscos absoluts que hi havia darrere de la primera raó de riscos que citava, i en prop de la meitat d'aquests articles no hi eren enlloc. En els estudis de cohorts, el resum donava els riscos absoluts en el 21 % dels casos; en els assajos aleatoritzats, en el 62 %.³

Les notes de premsa tampoc no ajuden sempre: segons una anàlisi que recull la revisió de Gigerenzer i els seus col·legues, de les notes de revistes mèdiques que comparaven grups, el 45 % donava riscos relatius sense el risc de partida.¹ I el que diuen les notes passa a les notícies. En 462 notes de premsa sobre salut de 20 universitats britàniques, del 2011, el 40 % donava consells més directes que l'article; en els estudis d'observació, el 33 % parlava de causa amb més rotunditat que el mateix article; i en els estudis amb animals, cèl·lules o simulacions, el 36 % traslladava els resultats a les persones més enllà del que deia l'article. Quan la nota exagerava la relació causal, el 81 % de les notícies també ho feia; quan no, el 18 %.⁴

Associació no és efecte: què hi ha darrere d'«un 40 % menys»

Moltes xifres que relacionen un hàbit amb viure més surten d'estudis de cohorts: es mesura alguna cosa en un grup gran de persones i se les segueix durant anys. El seu resultat sol ser una raó de riscos instantanis («hazard ratio»), que compara el ritme al qual es produeix el problema en un grup i en un altre al llarg del seguiment; és un tipus de risc relatiu.⁶⁵

Un exemple real: en una metaanàlisi de 15 cohorts, el grup que feia uns 5.800 passos al dia va tenir un risc de mort un 40 % més baix que el grup que en feia menys. Aquest 40 % és 1 menys la raó de riscos instantanis, 0,60, ajustada per altres factors.⁷ El text principal de l'estudi dona el punt de partida del conjunt: 3.013 morts entre 47.471 persones, seguides una mediana de 7,1 anys; segons els autors, 10,1 morts per cada 1.000 persones i any de seguiment.⁷ El 40 % no vol dir «40 de cada 100 persones», ni diu per si sol quantes morts menys hi va haver en aquest grup. Què mostren aquests estudis ho expliquem a l'article sobre quants passos al dia.

A més, en un estudi d'observació la diferència entre grups pot ser deguda a altres factors que van units a l'hàbit; és el que s'anomena confusió.⁵ Els investigadors ajusten pels factors que coneixen i mesuren, però els mateixos autors de l'anàlisi de passos adverteixen que, com que són dades d'observació, no se'n poden fer inferències causals: hi pot quedar confusió residual, o causalitat inversa, és a dir, que una salut pitjor faci caminar menys i no al revés.⁷

Tampoc no diu quants anys més es viu. Un article metodològic escrit per a assajos clínics explica que la raó de riscos instantanis no es tradueix directament en quant triga a arribar el problema;⁶ al nostre parer, el mateix raonament val per a les cohorts de mortalitat: «un 30 % menys de risc de mort» no és «viure un 30 % més». I viure més anys no és el mateix que viure més anys amb bona salut: la diferència entre aquests dos indicadors l'expliquem a esperança de vida i anys de vida saludable.

Cinc preguntes per llegir un titular

No calen fórmules. Aquestes preguntes són una deducció nostra a partir de les fonts d'aquest article, no una llista validada:

1. De quant a quant, i en quant de temps? Busca els riscos dels dos grups, en persones de cada 100 o de cada 1.000, i el termini. Si només hi ha un percentatge, falta la meitat de la informació.¹²
2. Risc de què? Menys morts per una causa concreta no implica menys morts en total; menys morts per qualsevol causa és més bon senyal que alguna cosa ajuda, i en una prova d'interpretació de dades mèdiques només el 20 % dels participants ho va reconèixer.¹
3. Quin tipus d'estudi? Si és d'observació, mostra una associació que es pot deure a altres factors.⁵ Si es va fer amb animals o amb cèl·lules, els seus resultats no es traslladen sense més ni més a les persones, encara que les notes de premsa sovint ho facin.⁴
4. En qui? L'edat, el sexe, el país i la salut de les persones estudiades canvien el risc de partida, i amb ell el que vol dir el percentatge.¹⁵
5. I el que no explica? Si els beneficis es donen en termes relatius i els inconvenients en termes absoluts, es comparen xifres en monedes diferents. En tres grans revistes mèdiques, entre el 2004 i el 2006, un de cada tres estudis sobre tractaments que donava beneficis i danys els mesurava amb raseres diferents, gairebé sempre en aquest sentit.¹

Aquestes preguntes serveixen per llegir un titular concret. Quan el que aclapara són molts missatges que es contradiuen, un altre article explica com triar poques fonts i quan deixar de buscar.

Una xifra de grup tampoc no diu si un canvi et va bé a tu. Si ho vols comprovar en el teu cas, és més útil plantejar-ho com una pregunta i una prova personal que buscar el percentatge d'un titular.