Objectius de procés i de resultat: quin ajuda més amb un hàbit
Contingut generat amb IA. Com l'elaborem
En breu
- Un objectiu de resultat descriu on vols arribar («tenir més fons»); un de procés, el que faràs per acostar-t'hi («caminar vint minuts després de dinar, cinc dies per setmana»). En la recerca sobre canvi de conducta, aquest segon s'anomena «objectiu de conducta».13
- En conductes de tota mena no hi ha un guanyador clar: en una metaanàlisi d'assajos aleatoritzats, fixar una meta va tenir un efecte petit, i va ser semblant tant si la meta era una conducta com si era un resultat. És una comparació indirecta, no un assaig que els enfronti.1
- En l'esport, els objectius de procés —en què et fixes mentre executes un gest— van tenir l'efecte estimat més gran sobre el rendiment, tot i que la comparació es fa entre estudis diferents. Eren tasques esportives, gairebé sempre al laboratori, i la dada dels objectius de resultat es basa en només dos estudis.2
- La nostra deducció: fes servir el resultat com a direcció i porta el compte del procés, que depèn de tu i que pots comprovar cada dia. Si encara no saps com fer-ho, comença per un objectiu d'aprenentatge.34
«Vull tenir més energia» i «caminaré vint minuts després de dinar» poden néixer del mateix propòsit, però no són el mateix tipus d'objectiu. El primer diu què esperes aconseguir; el segon, què faràs. En blogs i xarxes és fàcil llegir que els objectius de procés són «millors». La recerca és menys taxativa, i a més no fa servir les mateixes paraules en tots els camps.
Aquest article amplia una idea de la guia d'hàbits: que «petit» es refereix al que repeteixes, no al que vols aconseguir. Aquí veiem què distingeix cada tipus d'objectiu, què han mesurat els estudis que els comparen i com combinar-los sense dependre només del resultat.
Què és un objectiu de procés i què és un de resultat
Un objectiu de resultat descriu un estat al qual vols arribar o una conseqüència que esperes: tenir més fons, dormir d'una tirada, sentir-te amb més energia a la tarda. Un objectiu de procés descriu una acció que repeteixes i que depèn de tu: quan, on i quant. La taxonomia de tècniques de canvi de conducta que fan servir molts investigadors de la salut separa les dues coses com a tècniques diferents: fixar un objectiu de conducta i fixar un objectiu de resultat.1
El problema és el nom. En psicologia de l'esport, «procés» no vol dir «l'acció que repeteixes cada setmana», sinó allò en què et concentres mentre fas un gest: la tècnica, l'habilitat o l'estratègia. I en aquest camp es distingeix, a més, un tercer tipus, el de rendiment, que fixa una marca pròpia.23 Per la seva banda, la teoria clàssica de la fixació de metes parla d'objectius de rendiment i d'aprenentatge.3 La taula ordena els termes.
| Camp | Tipus d'objectiu | En què se centra | Exemple hipotètic |
|---|---|---|---|
| Canvi de conducta en salut | De conducta | Una acció concreta que faràs | «Caminar vint minuts després de dinar, cinc dies per setmana» |
| Canvi de conducta en salut | De resultat | El que esperes aconseguir amb aquesta acció | «Pujar a casa per l'escala amb menys esforç d'aquí a tres mesos» |
| Psicologia de l'esport | De procés | En què et fixes mentre fas el gest | «Mantenir les espatlles relaxades i un ritme que em permeti parlar» |
| Psicologia de l'esport | De rendiment | Una marca pròpia o un estàndard fix | «Fer el meu recorregut habitual dos minuts més ràpid» |
| Psicologia de l'esport | De resultat | El desenllaç final, sovint en comparació amb altres | «Quedar entre els deu primers de la cursa del barri» |
| Teoria de la fixació de metes | D'aprenentatge | Descobrir o dominar estratègies | «Trobar tres maneres de caminar més en un dia d'oficina» |
El que la divulgació anomena «objectiu de procés» quan parla d'hàbits equival, en la recerca en salut, a l'objectiu de conducta. És el sentit que fem servir aquí, excepte a la secció sobre l'esport.
Què han comparat els estudis sobre hàbits i salut
La metaanàlisi més àmplia va reunir 141 articles amb assajos aleatoritzats que aïllaven l'efecte de fixar una meta: 384 comparacions i 16.523 participants. Fixar una meta va millorar la conducta amb un efecte petit (d = 0,34; en l'escala habitual, 0,2 es considera petit i 0,5, mitjà). Que la meta fos una conducta o un resultat no va canviar aquest efecte: totes dues van tenir efectes petits i significatius.1
Els autors adverteixen que aquesta comparació és indirecta —estudis diferents, amb metes diferents— i que, fins a la seva revisió, cap estudi no havia mesurat directament l'efecte de cada tipus de meta tant sobre la conducta com sobre el resultat. Sí que van observar un matís: les metes de conducta movien una mica més la conducta, i les de resultat, una mica més el resultat.1
Amb programes de salut reals hi ha menys dades, i són d'un altre tipus. Una revisió de 48 assajos d'almenys dotze setmanes per millorar l'activitat física o l'alimentació en adults amb sobrepès o obesitat va comparar els programes entre si: els que incloïen un objectiu de conducta es van associar a millors efectes a curt i a llarg termini; els que incloïen un objectiu de resultat, a millors efectes a llarg termini.5 És una associació entre programes amb molts components: l'objectiu de conducta solia anar unit al fet que la persona registrés el que feia, i el de resultat, al fet que rebés informació sobre els seus resultats, de manera que no es poden separar.5
També hi ha algun assaig petit que els enfronta. En un amb 60 persones que feien exercici per lleure, durant un programa de sis setmanes, els qui tenien un objectiu de procés van gaudir més, van sentir que triaven més i van notar menys pressió que els qui tenien un objectiu de resultat o cap, i van seguir més el programa.6
En l'esport, el procés destaca, amb matisos
En l'esport hi ha una metaanàlisi que separa, entre d'altres, aquests tres tipus. Va reunir 27 estudis, amb 1.764 participants, i l'efecte estimat sobre el rendiment va ser més gran amb els objectius de procés que amb els de rendiment; els de resultat no van mostrar un efecte clar. Com en la metaanàlisi general, cada tipus es va mesurar en estudis diferents, de manera que la comparació entre ells és indirecta. Els de procés també van anar acompanyats, en diversos estudis, de més confiança en la pròpia capacitat.2
| Tipus d'objectiu en l'esport | En què consistia | Efecte (d de Cohen) | Interval de confiança del 95 % | Estudis |
|---|---|---|---|---|
| Procés | Fixar-se en la tècnica mentre es fa el gest | 1,36 | 0,57 a 2,16 | 9 |
| Rendiment | Una marca pròpia o un estàndard fix | 0,44 | 0,22 a 0,66 | 16 |
| Resultat | El desenllaç, sovint en comparació amb altres | 0,09 (no es distingeix de zero) | −0,29 a 0,47 | 2 |
Abans de traslladar-ho a un hàbit, convé mirar què es va mesurar. En 22 dels 27 estudis la tasca es va fer al laboratori, gairebé la meitat es van fer amb principiants, i l'«objectiu de procés» era fixar-se en la tècnica mentre es llançava un dard o es colpejava una pilota, no repetir una acció durant setmanes. L'estimació dels objectius de resultat es basa en només dos estudis. A més, la revisió només va incloure estudis publicats, cosa que probablement infla els efectes, segons els mateixos autors.2
Un experiment clàssic amb 90 alumnes de secundària que aprenien a llançar dards hi afegeix un altre matís: els va anar millor a les que van començar amb un objectiu de procés i després van passar a un de resultat que a les que van mantenir només un dels dos; i les que es van quedar només amb el de resultat van ser les que van rendir pitjor.7 Suggereix que pot tenir sentit passar de l'un a l'altre a mesura que avances, tot i que és una sola tasca motriu i només n'hem pogut llegir el resum.
Si encara no saps com fer-ho: objectius d'aprenentatge
Hi ha un tercer tipus que sol quedar fora de la discussió. Segons la teoria de la fixació de metes, quan una tasca és nova o complexa, fixar-se una marca concreta i difícil pot entorpir: la persona s'afanya a complir-la en lloc d'aprendre a fer-la bé. En aquests casos es proposa un objectiu d'aprenentatge: descobrir o provar un cert nombre d'estratègies.3
En un experiment de laboratori amb 96 persones que aprenien a organitzar horaris de classes —una tasca d'oficina, no un hàbit de salut—, un objectiu d'aprenentatge concret i difícil va donar més rendiment que «fes-ho tan bé com puguis», i un de resultat concret i difícil, menys.8 Només n'hem pogut llegir el resum.
Per a l'activitat física, un grup d'investigadors proposa, com a hipòtesi basada en la teoria i no com a resultat d'un assaig, que els objectius d'aprenentatge encaixen millor amb qui encara és poc actiu, i els de rendiment, amb qui ja té l'hàbit i els recursos per mantenir-lo.43 Posen exemples com «identificar tres estratègies per augmentar els teus passos diaris». Quants passos tenen suport és una altra qüestió, que tractem a quants passos al dia compten de debò.
Com combinar-los en un hàbit
Cap d'aquests estudis no diu que calgui triar. La declaració d'experts australiana demana als professionals que considerin diversos tipus d'objectiu segons la persona i el moment, i recull dos riscos: que una meta concreta de tot o res es visqui com un fracàs quan no es compleix, encara que la persona hagi fet més activitat que abans, i que les metes de rendiment o de resultat, amb la pressa per complir-les, frenin l'aprenentatge de maneres millors de fer-ho.3
A partir d'aquí, el nostre suggeriment, que és una deducció i no el resultat d'un assaig:
- Escriu el resultat en una frase. És el teu perquè: «tenir més fons», «arribar menys cansat al divendres». No necessita una xifra.
- Tradueix-lo en una conducta que depengui de tu, amb quan i on. Una manera de fixar el quan és ancorar-la a una cosa que ja fas cada dia.
- Porta el compte del procés, no del resultat. N'hi ha prou amb una marca per dia —fet o no fet—, i un dia sense marca no anul·la la setmana; a la guia expliquem què se sap de portar un registre senzill.
- Mira el resultat de tant en tant, no cada dia. Si vols saber si el procés canvia alguna cosa que mesures, planteja-ho com una prova: ho expliquem a convertir una dada en una pregunta i una prova.
- Si fa setmanes que compleixes el procés i el resultat no es mou, canvia el procés abans de culpar-te: potser aquesta acció no era la que pesava més.
Queda la qüestió de la dificultat, que és una altra dimensió. En la mateixa metaanàlisi general, les metes difícils —les que demanaven força més del que se solia aconseguir en aquella tasca, tot i que gairebé totes continuaven sent assolibles— van funcionar millor que les fàcils o les moderades.1 Però eren sobretot tasques d'unes poques setmanes: no se sap quanta dificultat convé a una acció que vols repetir durant mesos. La declaració australiana demana metes exigents però assolibles, que s'ajustin sobre la marxa, perquè una meta massa difícil augmenta el risc de no assolir-la i de viure-ho com un fracàs.3 La nostra deducció, coherent amb el que diu la guia sobre començar petit: tria un procés que estiguis segur de poder complir i apuja'l quan ja et surti.
El que encara no se sap
No hem trobat cap assaig que compari, en persones que canvien un hàbit quotidià durant mesos, fixar un objectiu de conducta amb fixar-ne un de resultat per a la mateixa conducta. L'evidència barreja tasques de laboratori, gestos esportius i programes de salut amb molts components, i els efectes varien molt d'un estudi a un altre.12 Que el procés tingui avantatges pràctics —depèn de tu i es comprova de seguida— és una deducció raonable, no una troballa demostrada.
Aquest article tracta d'hàbits quotidians. Si el resultat que t'importa és un valor de salut, com la pressió arterial o la glucosa, o si tens una malaltia, prens medicació o estàs embarassada, els objectius i el seu seguiment s'acorden amb un professional sanitari.
Continua llegint
Hàbits saludables sostenibles: com començar i mantenir-los
La secció de la guia que separa la mida del que repeteixes cada dia de la mida del que vols aconseguir.
Encadenar hàbits: com ancorar-ne un de nou a una cosa que ja fas
Com convertir un objectiu de procés en una cosa que fas sense pensar-hi: lligar-lo a una rutina que ja tens.
Com convertir una dada de benestar en una pregunta i una prova
Si vols comprovar si el teu procés canvia de debò un resultat que mesures: com plantejar-ho com una prova sense enganyar-te.
Quant triga a formar-se un hàbit: ni 21 dies ni 66 exactes
Quant sol trigar una acció a sortir sola, sense pensar-hi: setmanes o mesos, no els 21 dies de la frase popular.
Vols passar de la informació a l'acció?
naro t'ajuda a prioritzar 2–3 hàbits amb impacte potencial i a sostenir-los en el temps, amb context i seguiment.
Fonts
Cada número petit del text porta a la font en què es basa aquella afirmació. Els consells pràctics sense número són deduccions a partir d'aquestes fonts, i els exemples amb nom propi són inventats. És informació general: no substitueix la valoració d'un professional sanitari. Com elaborem aquests continguts
Fonts consultades fins al 28 d'octubre de 2026.
- Revisió sistemàtica i metaanàlisi. Epton T, Currie S, Armitage CJ (2017). Unique effects of setting goals on behavior change: systematic review and meta-analysis. Journal of Consulting and Clinical Psychology. 141 articles amb assajos aleatoritzats; dos terços de les comparacions, amb estudiants universitaris, i només un 6 % de metes de salut; seguiment mitjà d'unes dues setmanes. Llegit a la versió acceptada del repositori de la Universitat de Stirling.
- Revisió sistemàtica i metaanàlisi. Williamson O, Swann C, Bennett KJM i altres (2024). The performance and psychological effects of goal setting in sport: a systematic review and meta-analysis. International Review of Sport and Exercise Psychology. 27 estudis de tasques esportives, 22 al laboratori; l'efecte dels objectius de resultat es basa en dos estudis. Publicat en línia el 2022.
- Declaració d'experts. Swann C, Buchan J, Calleja EA i altres (2026). Goal setting in exercise and physical activity: an expert statement on behalf of Exercise and Sports Science Australia. Sports Medicine. Opinió raonada d'una associació professional australiana per als qui fixen objectius d'exercici a altres persones; bona part dels autors investiga les metes no específiques.
- Revisió narrativa. Swann C, Jackman PC, Lawrence A i altres (2023). The (over)use of SMART goals for physical activity promotion: a narrative review and critique. Health Psychology Review. Crítica de l'acrònim SMART; les seves propostes sobre quin objectiu convé a cada persona són hipòtesis basades en la teoria. Llegida a la versió acceptada. Publicada en línia el 2022.
- Revisió sistemàtica i metaregressió. Samdal GB, Eide GE, Barth T, Williams G, Meland E (2017). Effective behaviour change techniques for physical activity and healthy eating in overweight and obese adults; systematic review and meta-regression analyses. International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity. 48 assajos en adults amb sobrepès o obesitat (IMC mitjà de 30 o més); compara programes entre si, de manera que mostra associacions, no l'efecte de cada tècnica per separat.
- Assaig aleatoritzat. Wilson K, Brookfield D (2009). Effect of goal setting on motivation and adherence in a six-week exercise program. International Journal of Sport and Exercise Psychology. 60 persones que feien exercici per lleure, 15 per grup amb objectiu; sis setmanes de programa. Només n'hem pogut llegir el resum.
- Estudi experimental. Zimmerman BJ, Kitsantas A (1997). Developmental phases in self-regulation: shifting from process goals to outcome goals. Journal of Educational Psychology. 90 noies de secundària que aprenien a llançar dards; una sola habilitat motriu. Només n'hem pogut llegir el resum.
- Estudi experimental de laboratori. Seijts GH, Latham GP (2001). The effect of distal learning, outcome, and proximal goals on a moderately complex task. Journal of Organizational Behavior. 96 participants i una tasca d'organitzar horaris de classes; no tracta de salut. Només n'hem pogut llegir el resum.