Llum del dia i rutines de son: què convé entendre

Contingut generat amb IA. Com l'elaborem

En breu

  • La llum és el senyal principal amb què el rellotge biològic s'ajusta cada dia a les 24 hores: la del matí tendeix a avançar-lo i la de la nit, a endarrerir-lo.13
  • A la nit n'hi ha prou amb llums corrents: al laboratori, la llum d'una habitació normal va endarrerir la pujada de la melatonina en gairebé tots els participants, i la sensibilitat va variar molt d'una persona a una altra.78
  • Fora del laboratori hi ha menys proves: unes poques acampades, en què el rellotge es va avançar, i un gran estudi d'observació que associa més hores a l'aire lliure a llevar-se amb més facilitat i a menys problemes de son.456
  • Un consens d'experts proposa molta llum de dia, millor si és natural, llum tènue en les tres hores prèvies a anar a dormir i foscor per dormir.9 La nostra deducció: sortir a la llum al matí i abaixar els llums a la nit és el més senzill, tot i que no resol per si sol un problema de son.

Que la llum influeix en el son es repeteix molt, gairebé sempre com una ordre; al darrere hi ha un mecanisme ben estudiat, el del rellotge biològic, i força menys certesa sobre quant canvia el son a la vida diària.

A Dormir millor sense complicar-te la rutina resumim en una línia la recomanació sobre la llum; aquí expliquem per què importa l'hora, què s'ha mesurat dins i fora del laboratori i què està a les teves mans.

El rellotge biològic, en poques paraules

El cos té un rellotge intern, al cervell, que organitza al llarg del dia el son i la vigília i molts altres ritmes. La llum que entra pels ulls hi arriba a través d'unes cèl·lules de la retina diferents de les que serveixen per veure-hi, i és el senyal principal que el manté sincronitzat amb el cicle de 24 hores.1

Aquest rellotge no marca exactament 24 hores. En un estudi que el va mesurar en 157 adults, ingressats en un laboratori entre dues i sis setmanes amb un protocol pensat per fer-ho sense interferències, el seu cicle va durar de mitjana 24 hores i 9 minuts, i gairebé quatre de cada cinc persones el tenien una mica més llarg de 24 hores.2 Per això necessita un reajustament diari: segons els autors, en les persones que tenen un cicle més llarg consisteix a avançar-lo, i ho fa la llum del matí.2

Per saber en quin punt és el rellotge, els investigadors solen mesurar la melatonina que produeix el mateix cos: comença a pujar en començar la nit biològica i afavoreix l'inici del son.8 Els suplements de melatonina són una altra qüestió, que aquest article no tracta.

El que és decisiu és l'hora. En un experiment clàssic, 21 adults sans van rebre al laboratori una sola exposició de llum molt intensa (de 5.000 a 10.000 lux) durant gairebé set hores, cadascun a una hora diferent. La llum va endarrerir el rellotge quan va arribar abans del punt més baix de la temperatura corporal, que sol caure de matinada, unes dues hores abans de l'hora habitual de despertar-se (càlcul aproximat nostre amb les dades de l'estudi), i el va avançar quan va arribar després: fins a 3,6 hores de retard i 2 d'avançament. És una exposició extrema: indica la direcció de l'efecte, no quant es mou el rellotge en una vida normal.3 Un grup internacional d'experts que el 2025 va redactar missatges de salut pública sobre la llum ho resumeix així: la llum del matí pot avançar el rellotge, i la de la nit, endarrerir-lo.1

Què fa la llum del matí i del dia

Fora del laboratori s'ha mesurat molt menys: el mateix grup d'experts recorda que la majoria dels estudis sobre els efectes de la llum s'han fet al laboratori, tot i que van acordar que més llum durant el dia pot millorar la qualitat del son de la nit següent.1 Les proves de la vida real són, sobretot, de dos tipus.

  • Acampades sense llum elèctrica. Un equip de la Universitat de Colorado va comparar 8 adults durant una setmana de vida normal a l'estiu i una setmana d'acampada amb només llum natural i fogueres. A l'acampada van rebre més de quatre vegades més llum en les hores de vigília, unes tres vegades més en les dues primeres hores després de despertar-se i menys entre la posta de sol i l'hora d'anar a dormir. El seu rellotge es va avançar unes dues hores i van anar a dormir i es van llevar al voltant d'1,2 hores abans, però van dormir el mateix.4 El mateix equip va veure que, a l'hivern i amb 5 persones, la melatonina va començar a pujar unes 2,6 hores abans; i després d'un cap de setmana d'acampada a l'estiu, 1,4 hores abans en les 9 que van acampar, mentre que s'endarreria gairebé una hora en les 5 que es van quedar a casa.5
  • Un gran estudi d'observació. Al UK Biobank, amb més de 400.000 adults britànics de 37 a 73 anys, cada hora diària més a l'aire lliure, segons el que declaraven, es va associar al fet que els costés menys llevar-se, que se sentissin cansats amb menys freqüència, que tinguessin una mica menys sovint dificultat per adormir-se o despertars a mitja nit i que es descrivissin com a més «de matí».6 La relació va ser en tots dos sentits: els qui tenien més dificultats de son al principi van passar després menys temps a l'aire lliure.6

Per què importa la llum de la nit

A la nit passa el contrari: la llum frena la pujada de la melatonina i pot endarrerir el rellotge,1 i no cal que sigui intensa. En una anàlisi de dos estudis de laboratori amb 116 adults sans de 18 a 30 anys, passar les vuit hores prèvies a anar a dormir amb la llum d'una habitació corrent (menys de 200 lux) en lloc de fer-ho en penombra (menys de 3 lux) va fer que la melatonina comencés a pujar més tard en el 99 % dels participants i va escurçar uns 90 minuts el temps durant el qual el cos la va produir.7

En un altre experiment, amb 55 adults de 18 a 30 anys, de mitjana van bastar uns 25 lux per reduir la melatonina a la meitat, una intensitat comparable o inferior a la il·luminació habitual d'una casa a la nit, segons els autors. Però les diferències entre persones van ser enormes: a la persona més sensible li van bastar uns 6 lux per a aquest mateix efecte, i la menys sensible en va necessitar uns 350.8

Figura 1. Quant més tard va pujar la melatonina amb diferents llums a la nit

Experiment de laboratori de la Universitat Monash (Austràlia) amb 55 adults sans de 18 a 30 anys. Cada setmana van passar un vespre amb llum blanca de fluorescents (4.100 K) a una intensitat diferent, des de quatre hores abans de la seva hora habitual d'anar a dormir fins a una hora després, i es va comparar amb una nit amb menys d'1 lux. Són lux corrents, mesurats amb un luxòmetre, no la mesura del consens del 2022: amb una llum més càlida, els mateixos lux estimulen menys el rellotge.89 Les barres són el retard mitjà de la pujada de la melatonina mesurada amb aquesta llum encesa; els autors l'anomenen «aparent» perquè no es va mesurar en penombra, i no indica per si sol quant es va moure el rellotge. No mesura quant es triga a adormir-se.8

Que la melatonina pugi més tard no equival a dormir pitjor, però apunta en aquesta direcció: els experts del 2025 van acordar que més llum a la nit pot allargar el temps que es triga a adormir-se.1 Les pantalles són una d'aquestes fonts de llum, tot i que en el seu cas també compta el que hi fas; ho tractem a part a pantalles a la nit.

Sovint es diu que rebre molta llum de dia protegeix de la llum de la nit. El consens del 2022 ho considera un possible benefici afegit, amb alguns estudis a favor, però reconeix que no se sap bé com funciona ni amb quanta llum;9 en l'experiment dels 55 joves, la sensibilitat no es va relacionar amb l'exposició prèvia a la llum,8 i el 2025 el grup d'experts va retirar aquesta afirmació per falta de proves suficients.1

Què proposen els experts

El 2022, un grup d'experts va publicar recomanacions de llum per a interiors, pensades per a adults sans de 18 a 55 anys amb horari de dia.9 Les expressen en una mesura que pondera la llum segons quant estimula les cèl·lules de la retina que informen el rellotge (la «il·luminància melanòpica equivalent»), presa a l'altura dels ulls:

  • Durant el dia: com a mínim 250 lux en aquesta mesura, i millor si és llum natural.9
  • A la nit, des de com a mínim tres hores abans d'anar a dormir: com a màxim 10 lux.9
  • Per dormir: tan fosc com sigui possible, per sota d'1 lux; i si cal llevar-se i s'hi ha de veure, com a màxim 10.9

No és la xifra que dona un luxòmetre corrent: amb els mateixos lux, la llum natural estimula aquestes cèl·lules força més que les fonts de llum elèctrica més habituals.9 Segons el mateix consens, les normes d'il·luminació d'interiors solen fixar nivells com a mínim deu vegades inferiors a la llum natural d'exterior, i moltes bombetes LED de llum càlida d'ús domèstic (de 2.700 a 3.000 K) permeten complir l'objectiu de la nit amb una il·luminació d'uns 30 lux.9

Valors orientatius en lux corrents, els que mesuraria un luxòmetre: no es poden comparar directament amb les xifres del consens, que fan servir una altra mesura. Les quatre primeres files són referències d'un estudi de la Universitat de Colorado; les dues últimes, la llum mitjana mesurada amb un sensor de canell en les hores de vigília de 5 adults de Colorado a l'hivern, en la seva vida normal i en una setmana d'acampada.45 La llum d'una casa canvia molt d'un lloc i d'un moment a un altre; a la nit, el més habitual són uns 30 lux.9
SituacióLlum aproximada
Llum de la llunaUns 0,1 lux4
Una espelma a un metre dels ullsAl voltant d'1 lux4
Il·luminació interior típicaUns 200 lux4
Mirar un cel blau i lluminós a migdiaMés de 100.000 lux4
Mitjana en hores de vigília, vida normal a l'hivern752 lux5
Mitjana en hores de vigília, una setmana d'acampada a l'hivern10.297 lux5

Què pots provar en el teu dia a dia

El que segueix són deduccions nostres a partir de les fonts, no pautes provades en assajos:

  • Llum aviat al matí. Sortir a l'exterior en les primeres hores després de llevar-te, encara que sigui en el trajecte a peu, és la manera més directa de rebre llum a l'hora en què avança el rellotge.34 Cap de les nostres fonts no fixa quants minuts. A l'hivern, si surts de casa abans que es faci de dia, aquesta llum pot arribar més tard: pel camí, a mig matí o en una pausa a l'aire lliure.
  • Més llum durant el dia. A dins hi ha molta menys llum que a fora;9 treballar a prop d'una finestra o fer a l'aire lliure alguna cosa que ja fas suma llum sense afegir tasques.
  • Llum tènue les últimes hores. Abaixar la intensitat, preferir làmpades que no donin directament als ulls en lloc del llum del sostre i fer servir bombetes de llum càlida acosta casa teva al que proposa el consens.9
  • Foscor per dormir. Persianes o cortines que tapin la llum del carrer i, si necessites un llum de nit per orientar-te, que sigui tènue.9

La Sociedad Española de Sueño proposa una cosa semblant segons el cronotip: a les persones molt vespertines, llum intensa a primera hora del matí; a les molt matutines que volen endarrerir el seu horari, evitar el sol a primera hora i buscar més llum brillant a primera hora del vespre.10

Si vols comprovar si algun d'aquests canvis et serveix, apunta durant unes setmanes els teus horaris i com dorms; a com portar un diari de son proposem un model senzill. Si el que canvia és el teu horari, pel canvi d'hora, un viatge o un dia que has de matinar molt i que pots preparar amb dies de marge, la llum també ajuda a ajustar-s'hi: ho expliquem a com preparar el son quan canvien els teus horaris. I si els dies lliures et lleves molt més tard, la llum d'aquells matins és una de les idees de dormir diferent el cap de setmana.

Límits i quan consultar

Gairebé tot el que se sap amb precisió ve de laboratoris i d'adults joves i sans,19 i les proves de la vida real que hem citat són estudis molt petits o d'observació.456 A més, les persones responen a la llum de maneres molt diferents, i amb l'edat arriba menys llum a la retina.18 Per això aquestes idees serveixen per provar, no per garantir un resultat.

Aquest article tracta la llum de la vida diària. Les làmpades de llum intensa que s'utilitzen com a tractament d'alguns problemes de salut, amb un protocol indicat per un professional, en queden fora.1 Si treballes per torns, les recomanacions del consens no estan pensades per a tu;9 planteja-ho al servei de salut laboral o de prevenció de la teva empresa.

Si et costa adormir-te o despertar-te durant setmanes o mesos, si els teus horaris de son s'han desplaçat molt i no aconsegueixes moure'ls, o si això afecta la teva vida diària, consulta un professional sanitari; a l'article general sobre el son expliquem quan convé fer-ho.

La llum no és un interruptor del son, però sí el senyal que més pesa en el teu rellotge biològic: més llum de dia, sobretot al matí, i menys a la nit. Si la dificultat per dormir persisteix o afecta el teu dia a dia, consulta un professional sanitari.

Continua llegint

Vols passar de la informació a l'acció?

naro t'ajuda a prioritzar 2–3 hàbits amb impacte potencial i a sostenir-los en el temps, amb context i seguiment.

Fonts

Cada número petit del text porta a la font en què es basa aquella afirmació. Els consells pràctics sense número són deduccions a partir d'aquestes fonts, i els exemples amb nom propi són inventats. És informació general: no substitueix la valoració d'un professional sanitari. Com elaborem aquests continguts

Fonts consultades fins al 3 de novembre de 2026.

  1. Consens d'experts (mètode Delphi modificat). Spitschan M, Kervezee L, Stefani O i altres (Light for Public Health Consortium) (2025). Evidence-based public health messaging on the non-visual effects of ocular light exposure: a modified Delphi expert consensus. BMJ Public Health. 26 missatges acordats per un grup internacional d'experts; els mateixos autors assenyalen que la majoria dels estudis en què es basen es van fer al laboratori.
  2. Estudi de laboratori. Duffy JF, Cain SW, Chang AM i altres (2011). Sex difference in the near-24-hour intrinsic period of the human circadian timing system. Proceedings of the National Academy of Sciences. 157 adults de 18 a 74 anys, ingressats al laboratori entre dues i sis setmanes.
  3. Estudi experimental de laboratori. Khalsa SBS, Jewett ME, Cajochen C, Czeisler CA (2003). A phase response curve to single bright light pulses in human subjects. The Journal of Physiology. 21 adults sans; una sola exposició de llum molt intensa de 6,7 hores.
  4. Estudi de camp. Wright KP Jr, McHill AW, Birks BR i altres (2013). Entrainment of the human circadian clock to the natural light-dark cycle. Current Biology. 8 adults de Colorado a l'estiu; cadascun es va comparar amb si mateix, sense grup de control.
  5. Estudi de camp. Stothard ER, McHill AW, Depner CM i altres (2017). Circadian entrainment to the natural light-dark cycle across seasons and the weekend. Current Biology. 5 adults a l'hivern i 14 en un cap de setmana d'estiu, sense repartiment a l'atzar; persones físicament actives.
  6. Estudi de cohorts (transversal i longitudinal). Burns AC, Saxena R, Vetter C, Phillips AJK, Lane JM, Cain SW (2021). Time spent in outdoor light is associated with mood, sleep, and circadian rhythm-related outcomes: a cross-sectional and longitudinal study in over 400,000 UK Biobank participants. Journal of Affective Disorders. Adults britànics de 37 a 73 anys; hores a l'aire lliure i son declarats pels participants. Aquí només se'n citen els resultats sobre son i horaris.
  7. Anàlisi retrospectiva d'estudis de laboratori. Gooley JJ, Chamberlain K, Smith KA i altres (2011). Exposure to room light before bedtime suppresses melatonin onset and shortens melatonin duration in humans. The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism. 116 adults sans de 18 a 30 anys ingressats com a mínim cinc dies.
  8. Estudi experimental de laboratori. Phillips AJK, Vidafar P, Burns AC i altres (2019). High sensitivity and interindividual variability in the response of the human circadian system to evening light. Proceedings of the National Academy of Sciences. 55 adults sans de 18 a 30 anys; mesura la melatonina, no el son.
  9. Consens d'experts. Brown TM, Brainard GC, Cajochen C i altres (2022). Recommendations for daytime, evening, and nighttime indoor light exposure to best support physiology, sleep, and wakefulness in healthy adults. PLOS Biology. Pensat per a adults sans de 18 a 55 anys amb horari diürn; no per al treball per torns.
  10. Document de societat científica. Merino-Andreu M, Álvarez-Ruiz de Larrinaga A, Madrid-Pérez JA i altres (2016). Sueño saludable: evidencias y guías de actuación. Documento oficial de la Sociedad Española de Sueño. Revista de Neurología. Del 2016. Es cita per les seves recomanacions de llum segons el cronotip.

← Tota la biblioteca