Cafeïna i son: per què no hi ha una hora límit igual per a tothom
Contingut generat amb IA. Com l'elaborem
En breu
- No hi ha una hora límit vàlida per a tothom. En un adult sa, la cafeïna triga de mitjana unes quatre hores a reduir-se a la meitat, però segons la persona va de dues a vuit hores.1
- Compta la dosi, no només l'hora: una metaanàlisi calcula unes 8,8 hores de marge per a un cafè de 107 mg i 13,2 hores per a 217,5 mg.5
- Els 400 mg al dia de l'EFSA són una xifra de seguretat general, no de son: segons la mateixa EFSA, una sola dosi de 100 mg a prop de l'hora d'anar a dormir ja pot afectar el son d'alguns adults.1
- La velocitat amb què s'elimina canvia amb els gens, el tabac, els anticonceptius orals, l'embaràs o el fetge, i la sensibilitat també varia.286
- El nostre suggeriment: busca el teu marge canviant una sola cosa durant unes setmanes i anotant-ho, sabent que l'efecte pot existir encara que no el notis.4
«Res de cafè després de les cinc», «sis hores abans de dormir», «vuit, millor». Les hores límit que circulen no coincideixen, i és lògic: la mateixa tassa, a la mateixa hora, no deixa la mateixa cafeïna al cos de dues persones quan van a dormir.
Aquí veuràs de què depèn aquesta hora i una manera senzilla de trobar la teva.
Quant de temps es queda la cafeïna al cos
La cafeïna s'absorbeix de pressa i gairebé del tot: els seus efectes poden començar entre 15 i 30 minuts després de prendre-la i durar diverses hores.1 Quant duren depèn sobretot de la seva semivida, el temps que triga el cos a eliminar-ne la meitat. Segons l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), en adults sans és de mitjana d'unes quatre hores, amb un interval de dues a vuit.1 El comitè científic de l'agència espanyola, l'AESAN, la situa entre tres i set hores i subratlla que varia molt d'una persona a una altra, i fins i tot en una mateixa persona.2
Per això la pregunta sobre a quina hora cal deixar el cafè no té una resposta única. Amb la mateixa tassa a la mateixa hora, a una persona li queda poca cafeïna quan va a dormir i a una altra, força més:
Figura 1. Quanta cafeïna quedaria a mitjanit d'un cafè pres a les 16:00
Quanta cafeïna porta el que prens
La dosi compta tant com l'hora, i canvia molt d'una beguda a una altra. Fins i tot entre cafès: depèn del gra, de com es prepara i de la mida de la tassa.1
| Beguda | Ració | Cafeïna aproximada |
|---|---|---|
| Cafè de filtre | Tassa de 200 ml | 90 mg2 |
| Cafè exprés | 60 ml | 80 mg2 |
| Beguda energètica | Llauna de 250 ml | 80 mg3 |
| Beguda energètica | Llauna de 500 ml | 160 mg3 |
| Te negre | Tassa de 220 ml | 50 mg2 |
| Refresc de cola | Llauna de 355 ml | 40 mg2 |
Segons l'EFSA, fins a 400 mg al dia repartits al llarg del dia no plantegen problemes de seguretat en adults sans, excepte en l'embaràs, i tampoc les dosis úniques de fins a 200 mg.1 Però són xifres de seguretat general, no de son: la mateixa EFSA indica que una sola dosi de 100 mg —una mica més que una tassa de cafè de filtre— pot afectar la durada i el patró del son d'alguns adults, sobretot si es pren a prop de l'hora d'anar a dormir.1
I la cafeïna se suma: el te, els refrescos de cola, les begudes energètiques i la xocolata també en porten.13
Què afegeixen els estudis a la pregunta de l'hora
En repassar els hàbits de son amb més suport ja vam resumir dos estudis clau: un experiment amb 400 mg de cafeïna presos a hores diferents i una metaanàlisi de 24 estudis. Això és el que afegeixen a la pregunta de l'hora:
- La dosi canvia el marge. La metaanàlisi calcula que, per no perdre temps de son, una tassa de cafè de 250 ml amb 107 mg s'hauria de prendre almenys 8,8 hores abans d'anar a dormir, i la ració habitual d'un suplement per prendre abans d'entrenar, amb 217,5 mg, almenys 13,2 hores abans.5 Una revisió sistemàtica anterior ja havia trobat que l'efecte depèn tant de la dosi com de l'hora.6
- Pot afectar-te sense que ho notis. En l'experiment, la cafeïna presa sis hores abans d'anar a dormir va reduir el son mesurat amb un aparell; en el diari dels participants la diferència no va ser clara (uns 41 minuts menys, sense arribar a la significació estadística). Els autors apunten que els despertars breus, que es recorden poc, podrien explicar part d'aquesta diferència.4
- També pot moure el rellotge. Segons una revisió, en un estudi de laboratori amb llum tènue, uns 200 mg de cafeïna a primera hora del vespre van endarrerir uns 40 minuts el ritme de la melatonina, un dels senyals del rellotge biològic; és gairebé la meitat del retard que va produir una llum intensa a l'hora d'anar a dormir.7 La mateixa revisió adverteix que no és clar si la cafeïna mou el rellotge per si mateixa o si el que fa és augmentar-ne la resposta a la llum.7
Per què no hi ha una hora igual per a tothom
Les diferències són de dos tipus: la rapidesa amb què el cos elimina la cafeïna i la sensibilitat que hi té. A això s'hi afegeix el costum.
- La velocitat d'eliminació. Al voltant del 95 % de la cafeïna la processa al fetge un mateix enzim, i les variants genètiques d'aquest enzim són una causa probable de les diferències entre persones en la velocitat amb què l'eliminen.2 El tabac n'accelera l'eliminació: fumar arriba a duplicar-ne la velocitat.8 La frenen, en canvi, els anticonceptius orals, que tendeixen a duplicar la semivida;8 l'embaràs, al final del qual la semivida és de tres a quatre vegades més llarga;2 i les malalties del fetge.28 L'EFSA hi afegeix l'edat, el pes i la presa d'alguns medicaments.1
- La sensibilitat. Amb la mateixa cafeïna al cos, no afecta tothom igual. Algunes variants del gen d'un dels receptors sobre els quals actua la cafeïna s'associen al fet que alteri més el son de certes persones, entre les quals algunes que es consideren sensibles a la cafeïna.78 I el son de les persones grans podria ser més sensible a la cafeïna que el de les joves.6
- El costum. Amb el consum diari, el temps que es triga a adormir-se i l'eficiència del son s'adapten a la cafeïna; fins a quin punt les persones hi desenvolupen tolerància encara no és clar.7 Tot i així, en els estudis de població, prendre més cafeïna s'associa a dormir menys o pitjor també en els qui en prenen cada dia.7
Res d'això no es veu a simple vista. Per decidir, el més pràctic és observar com respons tu: ho expliquem més avall.
Si estàs embarassada, l'EFSA dona una referència pròpia: fins a 200 mg al dia, sumant totes les fonts, no plantegen problemes de seguretat per al fetus; la mateixa xifra l'aplica a la lactància, en què el que es valora és el nadó que pren el pit.18 Què et convé en el teu cas és una cosa per parlar-la amb la teva llevadora o el teu metge. I si prens medicació de manera habitual, l'AESAN recomana consultar el teu professional sanitari abans de prendre begudes energètiques.3
Com trobar el teu propi marge
Una revisió descriu un cercle freqüent: quan es dorm poc, es recorre a la cafeïna al matí per espavilar-se, i aquesta cafeïna pot tornar a retallar el son.8 Si sospites que et passa una cosa així, la manera més útil de saber-ho és provar-ho. El que ve a continuació és un suggeriment nostre a partir de les fonts, no el protocol de cap estudi:
- Mira quanta en prens i quan. Durant uns quants dies, apunta totes les begudes amb cafeïna i l'hora, incloent-hi el te, els refrescos i les begudes energètiques.
- Canvia una sola cosa. Avança unes hores l'última presa, redueix-la o passa-la a descafeïnat, sense tocar la resta. Ajuda decidir-ho com un pla concret, del tipus «si són més de les cinc, descafeïnat»; a la guia d'hàbits expliquem com funcionen aquests plans «si…, llavors…».
- Dona-li unes setmanes i anota-ho. N'hi ha prou amb un diari de son senzill: a quina hora vas anar a dormir, quant vas trigar a adormir-te, quantes vegades et vas despertar i com et vas llevar. Tingues en compte que l'efecte pot existir encara que no el notis.4 Si fas servir un rellotge o un anell, convé saber què poden estimar del teu son i què no.
- No jutgis pels primers dies. Si prens cafeïna cada dia i la deixes de cop, poden aparèixer mal de cap, cansament o dificultat per concentrar-te; solen començar entre 12 i 24 hores després i durar de tres a set dies.8 Reduir-la a poc a poc et pot ajudar a no confondre aquestes molèsties amb el resultat de la prova.
Per plantejar la prova amb més ordre —què comparar, durant quant de temps i com no enganyar-te amb el resultat—, mira com convertir una dada de benestar en una pregunta i una prova.
Si continues dormint malament
Ajustar la cafeïna és un canvi d'hàbits, no un tractament. Si la dificultat per dormir es manté, consulta un professional sanitari; a l'article sobre hàbits de son expliquem quan convé fer-ho.
I si alguna nit intentes compensar-ho amb una copa, tingues en compte que adormir-te abans amb alcohol no és dormir millor.
Continua llegint
Dormir millor sense complicar-te la rutina
Quins hàbits de son tenen més suport, de la cafeïna i l'alcohol a la llum i la regularitat, i per quin començar sense complicar-te.
Com convertir una dada de benestar en una pregunta i una prova
Com plantejar un canvi com una pregunta i una prova, per saber si de debò et funciona sense enganyar-te amb el resultat.
Rellotges i anells que mesuren el son: què encerten i què no
Què poden estimar un rellotge o un anell sobre el teu son i què no, abans de fer-los servir per jutjar un canvi d'hàbits.
Alcohol i son: adormir-se abans no és descansar millor
Per què l'alcohol ajuda a adormir-se abans però altera la segona meitat de la nit.
Vols passar de la informació a l'acció?
naro t'ajuda a prioritzar 2–3 hàbits amb impacte potencial i a sostenir-los en el temps, amb context i seguiment.
Fonts
Cada número petit del text porta a la font en què es basa aquella afirmació. Els consells pràctics sense número són deduccions a partir d'aquestes fonts, i els exemples amb nom propi són inventats. És informació general: no substitueix la valoració d'un professional sanitari. Com elaborem aquests continguts
Fonts consultades fins al 26 d'octubre de 2026.
- Resum divulgatiu d'una opinió científica. Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) (2015). EFSA explains risk assessment: Caffeine. EFSA. Resumeix l'opinió científica de l'EFSA del 2015 sobre la seguretat de la cafeïna en persones sanes; no valora persones amb malalties.
- Informe d'un comitè científic. Comité Científico de la AESAN (Rubio Armendáriz C, coord., i altres) (2021). Informe del Comité Científico de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) sobre los riesgos asociados al consumo de bebidas energéticas. Revista del Comité Científico de la AESAN, n.º 33. Centrat en les begudes energètiques; recull les xifres de l'EFSA per a la resta de begudes.
- Recomanacions institucionals. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) (2022). Recomendaciones de consumo de bebidas energéticas. AESAN. Acordades per un grup de treball amb diversos ministeris, associacions de consumidors i de famílies, i també associacions de la indústria de begudes i alimentació.
- Assaig creuat. Drake C, Roehrs T, Shambroom J, Roth T (2013). Caffeine effects on sleep taken 0, 3, or 6 hours before going to bed. Journal of Clinical Sleep Medicine. Dotze persones sanes amb un consum habitual de cafeïna baix o moderat; una dosi alta, de 400 mg. L'estudi el va finançar el fabricant de l'aparell amb què es va mesurar el son.
- Revisió sistemàtica i metaanàlisi. Gardiner C, Weakley J, Burke LM i altres (2023). The effect of caffeine on subsequent sleep: a systematic review and meta-analysis. Sleep Medicine Reviews. 24 estudis; les hores de marge que proposa són estimacions de grup. Només n'hem pogut llegir el resum.
- Revisió sistemàtica. Clark I, Landolt HP (2017). Coffee, caffeine, and sleep: A systematic review of epidemiological studies and randomized controlled trials. Sleep Medicine Reviews. La majoria dels estudis revisats es van fer amb homes adults de països occidentals. Només n'hem pogut llegir el resum.
- Revisió narrativa. Reichert CF, Deboer T, Landolt HP (2022). Adenosine, caffeine, and sleep-wake regulation: state of the science and perspectives. Journal of Sleep Research. Reuneix estudis en animals i en persones; aquí només se citen els fets observats en persones.
- Revisió narrativa. Temple JL, Bernard C, Lipshultz SE i altres (2017). The Safety of Ingested Caffeine: A Comprehensive Review. Frontiers in Psychiatry. Encarregada per l'American Association for the Advancement of Science; un dels autors ha actuat com a pèrit en plets sobre begudes energètiques.