Rellotges i anells que mesuren el son: què encerten i què no

Què registra l'aparell i què en dedueix

La prova de referència per estudiar el son, la polisomnografia, registra l'activitat elèctrica del cervell, els moviments dels ulls i l'activitat muscular. Amb aquests senyals, un tècnic classifica cada tram de 30 segons de la nit com a vigília o com una fase concreta del son.¹⁵

Un rellotge o un anell no registra res d'això. Mesura sobretot el moviment i el pols⁷³ i, en algun model, també la temperatura;³ a partir d'aquí, un algorisme propi de cada fabricant dedueix si dorms i en quina fase ets.⁷ Les fases «lleuger», «profund» i «REM» de l'aplicació són, per tant, una estimació feta amb altres senyals, no una mesura del mateix que mira la prova de referència.

Tampoc no tots els aparells compten el mateix. La majoria ajunta en un sol «son lleuger» les dues fases més superficials de la polisomnografia, i en un estudi del 2022, l'aplicació amb què es van llegir les dades d'un dels rellotges anomenava «profund» la suma del son profund i el REM.⁴ Per això les xifres de dos aparells diferents no es poden comparar. Molts models mostren, a més, dades nocturnes com el pols o la variabilitat de la freqüència cardíaca, que tenen els seus propis límits.

Adormit o despert: encerta amb el son, falla amb la vigília

És el que fan millor. En un estudi de laboratori amb 34 adults joves i sans, tots els dispositius van reconèixer com a son el 93 % o més dels trams en què la persona dormia. Amb les estones en què la persona estava desperta els va anar molt pitjor: els quatre de canell en van reconèixer entre el 18 % i el 54 %.¹

El mateix patró va aparèixer a casa, en 21 adults joves que van dormir una setmana amb quatre dispositius de canell o de dit, comparats amb una banda al cap que registra l'activitat cerebral: van reconèixer entre el 35 % i el 45 % de la vigília.² I també a Corea, amb quatre rellotges i un anell provats en un total de 75 adults amb queixes de son: entre el 23 % i el 48 %.³

El motiu és que, per a un sensor de moviment, estar quiet al llit sense dormir s'assembla molt a estar adormit.⁴³ Els autors d'un dels estudis creuen que els aparells que detecten millor la vigília es recolzen també en el pols.⁴

La conseqüència és que tendeixen a sumar son de més i a restar despertars, i s'equivoquen més en les nits dolentes: com pitjor dorm la persona, més s'allunyen de la prova de referència.¹³ En l'estudi de laboratori, dos dels quatre dispositius de canell van sumar de mitjana uns 45 minuts de son per nit (44 i 47). El més precís va encertar de mitjana, amb 2,6 minuts de diferència, però en una nit concreta la diferència podia anar de 42 minuts de menys a 47 de més.¹

A casa s'hi afegeix una altra font d'error: l'aparell decideix tot sol quan t'has ficat al llit i quan t'has llevat. En l'estudi fet a casa ho va calcular bé la majoria de les nits, però no totes, i els autors sospiten que estar despert i relaxat al llit pot fer que comenci a comptar el son abans d'hora.² Una revisió encarregada per la Sleep Research Society assenyala, a més, problemes per registrar el son fora del període principal de la nit⁶ (una migdiada, per exemple).

Fases del son: l'estimació més feble

Quan es passa de distingir si dorms o estàs despert a estimar les fases, els resultats empitjoren. En l'estudi de laboratori amb sis dispositius, els cinc de canell o de dit van coincidir amb la polisomnografia en la fase de cada tram entre el 50 % i el 61 % de les vegades. Un cop descomptat l'acord que es donaria per atzar, el resultat va ser de baix a moderat (un índex kappa de 0,20 a 0,44), per sota del 0,78 amb què, segons els autors, que citen un altre treball, coincideixen entre si els tècnics que puntuen una polisomnografia.⁴ En l'estudi coreà, els quatre rellotges i l'anell van encertar entre el 54 % i el 65 % dels trams.³

Els errors no es reparteixen a l'atzar: el que l'aparell no reconeix sol acabar comptat com a son lleuger, ja sigui vigília, son profund o REM.¹³

A més, una mitjana bona pot amagar nits molt diferents. En l'estudi de laboratori, els tres dispositius de canell que donaven fases van calcular de mitjana un son profund semblant al de la polisomnografia, però en una nit concreta la diferència podia ser d'una hora, aproximadament, per amunt o per avall. Els autors adverteixen que, amb tanta variabilitat, una mitjana semblant pot ser deguda al fet que els errors d'un signe i de l'altre es compensen.¹

A la pràctica, i com a deducció nostra a partir d'aquests estudis, una nit amb «poc son profund» a l'aplicació diu molt poca cosa sobre el son profund que has tingut de debò.

Per a qui valen aquests resultats

Una metaanàlisi de 24 estudis, amb 798 persones i rellotges i polseres de diverses marques, va trobar diferències amb la polisomnografia en el temps total de son, l'eficiència del son, el temps que es triga a adormir-se i els despertars nocturns, amb resultats molt diferents d'un estudi a un altre. No va analitzar les fases. Els autors conclouen que aquests aparells serveixen per seguir el patró general del son, interpretant-los amb cautela.⁵

En aquella metaanàlisi, la majoria dels participants eren adults sans,⁵ i tres dels quatre estudis de validació d'aquest article es van fer amb adults joves i sans.¹²⁴ L'Acadèmia Nord-americana de Medicina del Son recorda que un aparell validat pot no estar-ho per a totes les edats, per a persones amb trastorns del son o altres malalties, o per a qui pren certs medicaments.⁷ I la revisió encarregada per la Sleep Research Society assenyala que algunes característiques personals, com el color de la pell o l'obesitat, poden empitjorar el funcionament dels sensors.⁶

Per a què sí que et pot servir

Amb aquests límits, el més aprofitable és el més senzill: a quina hora te'n vas a dormir i et lleves, quant de temps passes al llit i com canvia això d'una setmana a l'altra. Els autors de l'estudi fet a casa conclouen que aquests aparells serveixen, de moment, per seguir el son i la vigília, no les fases.² La regularitat dels horaris compta, com expliquem a quant i amb quina regularitat dormir, i el rellotge ajuda a veure, per exemple, quant se separen els teus horaris entre setmana i el cap de setmana.

• Mira setmanes, no nits. L'error d'una nit concreta pot ser gran, sobretot quan has dormit malament.
• Fes servir sempre el mateix aparell. Cadascun compta les fases a la seva manera.
• Fixa't més en els horaris que en les fases. És el que registren millor.
• Contrasta-ho amb com et sents. Apuntar cada matí a quina hora creus que et vas adormir i com et trobes et dona una segona referència.

Moltes aplicacions ho resumeixen tot en una «puntuació de son». Cada fabricant la defineix a la seva manera,⁷ així que la mateixa xifra no vol dir el mateix en dos aparells, i es calcula amb les mateixes dades de què parlem més amunt. Si una dada et crida l'atenció, abans de canviar res convé plantejar-la com una pregunta i una prova senzilla.

De vegades el problema no és la dada, sinó perseguir-la. Una sèrie de tres casos atesos en una consulta d'insomni va descriure persones que passaven massa temps al llit perquè l'aparell marqués més hores; segons els autors, això va poder empitjorar el seu insomni, i que aquests aparells tendeixin a sumar son de més pot reforçar aquest costum.⁸ Són només tres casos i no permeten saber a quanta gent li passa; d'on ve el nom que va rebre aquest patró i com reconèixer-lo ho expliquem a quan mesurar resta.

El que no et pot dir

Un rellotge o un anell no diagnostica trastorns del son. El 2025, l'Acadèmia Nord-americana de Medicina del Son va advertir que les aplicacions i els dispositius que estimen el risc d'apnea del son, inclosos alguns autoritzats per l'agència nord-americana FDA per a aquesta finalitat, no serveixen per diagnosticar-la ni per descartar-la.⁹ Per a la mateixa FDA, seguir la tendència del son és una funció de benestar; un producte pensat per al cribratge o el diagnòstic d'una malaltia ja no ho és.¹⁰

Una dada tranquil·litzadora tampoc no descarta res. Si dorms malament de manera persistent o alguna cosa del teu descans et preocupa, la referència és un professional sanitari, no la xifra del rellotge; a quan no n'hi ha prou amb els hàbits expliquem quan convé consultar.