Rellotges i anells que mesuren el son: què encerten i què no
Contingut generat amb IA. Com l'elaborem
En breu
- El que fan millor és reconèixer quan dorms: en dos estudis amb adults joves i sans, van detectar com a son el 93 % o més del temps que la persona dormia.12
- El que fan pitjor és reconèixer les estones que passes despert al llit. Per això tendeixen a sumar son de més, sobretot en les nits dolentes.13
- Les fases (lleuger, profund, REM) són l'estimació més feble: en dos estudis de laboratori, rellotges i anells van encertar la fase en un 50–65 % del temps, i el que no encerten solen comptar-ho com a son lleuger.43
- Serveixen per veure els teus horaris i la seva regularitat al llarg de setmanes, amb el mateix aparell. No diagnostiquen res: si alguna cosa del teu descans et preocupa, la referència és un professional sanitari.9
Molts rellotges i anells et diuen cada matí quant has dormit, quantes vegades t'has despertat i quant son profund i REM has tingut. Semblen dades de laboratori, però no s'obtenen com en un laboratori.
A l'article sobre wearables resumim quina fiabilitat té cada dada d'un rellotge. Aquí ens centrem en el son: què registra l'aparell, on encerta, on falla, per a qui valen els estudis i per a què et pot servir.
Què registra l'aparell i què en dedueix
La prova de referència per estudiar el son, la polisomnografia, registra l'activitat elèctrica del cervell, els moviments dels ulls i l'activitat muscular. Amb aquests senyals, un tècnic classifica cada tram de 30 segons de la nit com a vigília o com una fase concreta del son.15
Un rellotge o un anell no registra res d'això. Mesura sobretot el moviment i el pols73 i, en algun model, també la temperatura;3 a partir d'aquí, un algorisme propi de cada fabricant dedueix si dorms i en quina fase ets.7 Les fases «lleuger», «profund» i «REM» de l'aplicació són, per tant, una estimació feta amb altres senyals, no una mesura del mateix que mira la prova de referència.
Tampoc no tots els aparells compten el mateix. La majoria ajunta en un sol «son lleuger» les dues fases més superficials de la polisomnografia, i en un estudi del 2022, l'aplicació amb què es van llegir les dades d'un dels rellotges anomenava «profund» la suma del son profund i el REM.4 Per això les xifres de dos aparells diferents no es poden comparar. Molts models mostren, a més, dades nocturnes com el pols o la variabilitat de la freqüència cardíaca, que tenen els seus propis límits.
Adormit o despert: encerta amb el son, falla amb la vigília
És el que fan millor. En un estudi de laboratori amb 34 adults joves i sans, tots els dispositius van reconèixer com a son el 93 % o més dels trams en què la persona dormia. Amb les estones en què la persona estava desperta els va anar molt pitjor: els quatre de canell en van reconèixer entre el 18 % i el 54 %.1
El mateix patró va aparèixer a casa, en 21 adults joves que van dormir una setmana amb quatre dispositius de canell o de dit, comparats amb una banda al cap que registra l'activitat cerebral: van reconèixer entre el 35 % i el 45 % de la vigília.2 I també a Corea, amb quatre rellotges i un anell provats en un total de 75 adults amb queixes de son: entre el 23 % i el 48 %.3
El motiu és que, per a un sensor de moviment, estar quiet al llit sense dormir s'assembla molt a estar adormit.43 Els autors d'un dels estudis creuen que els aparells que detecten millor la vigília es recolzen també en el pols.4
La conseqüència és que tendeixen a sumar son de més i a restar despertars, i s'equivoquen més en les nits dolentes: com pitjor dorm la persona, més s'allunyen de la prova de referència.13 En l'estudi de laboratori, dos dels quatre dispositius de canell van sumar de mitjana uns 45 minuts de son per nit (44 i 47). El més precís va encertar de mitjana, amb 2,6 minuts de diferència, però en una nit concreta la diferència podia anar de 42 minuts de menys a 47 de més.1
A casa s'hi afegeix una altra font d'error: l'aparell decideix tot sol quan t'has ficat al llit i quan t'has llevat. En l'estudi fet a casa ho va calcular bé la majoria de les nits, però no totes, i els autors sospiten que estar despert i relaxat al llit pot fer que comenci a comptar el son abans d'hora.2 Una revisió encarregada per la Sleep Research Society assenyala, a més, problemes per registrar el son fora del període principal de la nit6 (una migdiada, per exemple).
Fases del son: l'estimació més feble
Quan es passa de distingir si dorms o estàs despert a estimar les fases, els resultats empitjoren. En l'estudi de laboratori amb sis dispositius, els cinc de canell o de dit van coincidir amb la polisomnografia en la fase de cada tram entre el 50 % i el 61 % de les vegades. Un cop descomptat l'acord que es donaria per atzar, el resultat va ser de baix a moderat (un índex kappa de 0,20 a 0,44), per sota del 0,78 amb què, segons els autors, que citen un altre treball, coincideixen entre si els tècnics que puntuen una polisomnografia.4 En l'estudi coreà, els quatre rellotges i l'anell van encertar entre el 54 % i el 65 % dels trams.3
Els errors no es reparteixen a l'atzar: el que l'aparell no reconeix sol acabar comptat com a son lleuger, ja sigui vigília, son profund o REM.13
A més, una mitjana bona pot amagar nits molt diferents. En l'estudi de laboratori, els tres dispositius de canell que donaven fases van calcular de mitjana un son profund semblant al de la polisomnografia, però en una nit concreta la diferència podia ser d'una hora, aproximadament, per amunt o per avall. Els autors adverteixen que, amb tanta variabilitat, una mitjana semblant pot ser deguda al fet que els errors d'un signe i de l'altre es compensen.1
| Què estima l'aparell | Què van trobar | On i amb qui |
|---|---|---|
| Que dorms | Van reconèixer com a son el 93 % o més del temps dormit12 | Laboratori (34 adults joves i sans) i casa (21 adults joves i sans) |
| Que estàs despert | Van reconèixer entre el 18 % i el 54 % de la vigília al laboratori,1 entre el 35 % i el 45 % a casa2 i entre el 23 % i el 48 % en persones amb queixes de son3 | Els mateixos estudis i un de fet en un hospital i una clínica de Corea (75 adults amb queixes de son) |
| Quant has dormit | Un dispositiu va encertar de mitjana, amb diferències d'una nit que anaven de 42 minuts de menys a 47 de més; dos van sumar de mitjana 44 i 47 minuts de son per nit1 | Quatre dispositius de canell, al laboratori, amb 8 hores al llit |
| En quina fase ets | Van coincidir en la fase entre el 50 % i el 65 % dels trams de la nit43 | Laboratori: 53 adults joves i actius; 75 adults amb queixes de son |
| Son profund i REM, tram a tram | Van reconèixer entre el 41 % i el 78 % del son profund i entre el 43 % i el 71 % del REM3 | Quatre rellotges i un anell, 75 adults amb queixes de son |
| Son profund d'una nit | A prop de la prova de referència de mitjana; diferències d'al voltant d'una hora, en un sentit o en l'altre, en nits concretes1 | Tres dispositius de canell, al laboratori |
A la pràctica, i com a deducció nostra a partir d'aquests estudis, una nit amb «poc son profund» a l'aplicació diu molt poca cosa sobre el son profund que has tingut de debò.
Per a qui valen aquests resultats
Una metaanàlisi de 24 estudis, amb 798 persones i rellotges i polseres de diverses marques, va trobar diferències amb la polisomnografia en el temps total de son, l'eficiència del son, el temps que es triga a adormir-se i els despertars nocturns, amb resultats molt diferents d'un estudi a un altre. No va analitzar les fases. Els autors conclouen que aquests aparells serveixen per seguir el patró general del son, interpretant-los amb cautela.5
En aquella metaanàlisi, la majoria dels participants eren adults sans,5 i tres dels quatre estudis de validació d'aquest article es van fer amb adults joves i sans.124 L'Acadèmia Nord-americana de Medicina del Son recorda que un aparell validat pot no estar-ho per a totes les edats, per a persones amb trastorns del son o altres malalties, o per a qui pren certs medicaments.7 I la revisió encarregada per la Sleep Research Society assenyala que algunes característiques personals, com el color de la pell o l'obesitat, poden empitjorar el funcionament dels sensors.6
Per a què sí que et pot servir
Amb aquests límits, el més aprofitable és el més senzill: a quina hora te'n vas a dormir i et lleves, quant de temps passes al llit i com canvia això d'una setmana a l'altra. Els autors de l'estudi fet a casa conclouen que aquests aparells serveixen, de moment, per seguir el son i la vigília, no les fases.2 La regularitat dels horaris compta, com expliquem a quant i amb quina regularitat dormir, i el rellotge ajuda a veure, per exemple, quant se separen els teus horaris entre setmana i el cap de setmana.
- Mira setmanes, no nits. L'error d'una nit concreta pot ser gran, sobretot quan has dormit malament.
- Fes servir sempre el mateix aparell. Cadascun compta les fases a la seva manera.
- Fixa't més en els horaris que en les fases. És el que registren millor.
- Contrasta-ho amb com et sents. Apuntar cada matí a quina hora creus que et vas adormir i com et trobes et dona una segona referència.
Moltes aplicacions ho resumeixen tot en una «puntuació de son». Cada fabricant la defineix a la seva manera,7 així que la mateixa xifra no vol dir el mateix en dos aparells, i es calcula amb les mateixes dades de què parlem més amunt. Si una dada et crida l'atenció, abans de canviar res convé plantejar-la com una pregunta i una prova senzilla.
De vegades el problema no és la dada, sinó perseguir-la. Una sèrie de tres casos atesos en una consulta d'insomni va descriure persones que passaven massa temps al llit perquè l'aparell marqués més hores; segons els autors, això va poder empitjorar el seu insomni, i que aquests aparells tendeixin a sumar son de més pot reforçar aquest costum.8 Són només tres casos i no permeten saber a quanta gent li passa; d'on ve el nom que va rebre aquest patró i com reconèixer-lo ho expliquem a quan mesurar resta.
El que no et pot dir
Un rellotge o un anell no diagnostica trastorns del son. El 2025, l'Acadèmia Nord-americana de Medicina del Son va advertir que les aplicacions i els dispositius que estimen el risc d'apnea del son, inclosos alguns autoritzats per l'agència nord-americana FDA per a aquesta finalitat, no serveixen per diagnosticar-la ni per descartar-la.9 Per a la mateixa FDA, seguir la tendència del son és una funció de benestar; un producte pensat per al cribratge o el diagnòstic d'una malaltia ja no ho és.10
Una dada tranquil·litzadora tampoc no descarta res. Si dorms malament de manera persistent o alguna cosa del teu descans et preocupa, la referència és un professional sanitari, no la xifra del rellotge; a quan no n'hi ha prou amb els hàbits expliquem quan convé consultar.
Continua llegint
Wearables: dades útils vs. soroll
Quines dades d'un rellotge o un anell mereixen més confiança en general, del pols a les calories, i com mirar-les sense convertir-les en un jutge diari.
Dormir millor sense complicar-te la rutina
Quins hàbits de descans tenen més suport, tant si portes rellotge com si no, i quan convé consultar un professional.
Dormir diferent el cap de setmana: jet lag social i son recuperat
Què passa quan dorms amb horaris diferents entre setmana i el cap de setmana, un patró que el rellotge t'ajuda a veure.
Com convertir una dada de benestar en una pregunta i una prova
Com convertir una dada que et crida l'atenció en una pregunta i una prova senzilla, sense fiar-te d'una sola nit.
Variabilitat de la freqüència cardíaca: què indica i què no
Què indica la variabilitat de la freqüència cardíaca que molts rellotges i anells mesuren de nit, i per què només s'ha de comparar amb la teva.
Vols passar de la informació a l'acció?
naro t'ajuda a prioritzar 2–3 hàbits amb impacte potencial i a sostenir-los en el temps, amb context i seguiment.
Fonts
Cada número petit del text porta a la font en què es basa aquella afirmació. Els consells pràctics sense número són deduccions a partir d'aquestes fonts, i els exemples amb nom propi són inventats. És informació general: no substitueix la valoració d'un professional sanitari. Com elaborem aquests continguts
Fonts consultades fins al 26 d'octubre de 2026.
- Estudi de validació. Chinoy ED, Cuellar JA, Huwa KE i altres (2021). Performance of seven consumer sleep-tracking devices compared with polysomnography. Sleep. 34 adults joves i sans, tres nits al laboratori amb 8 hores al llit; quatre dispositius de canell i tres al costat del llit. Estudi independent dels fabricants.
- Estudi de validació. Chinoy ED, Cuellar JA, Jameson JT, Markwald RR (2022). Performance of four commercial wearable sleep-tracking devices tested under unrestricted conditions at home in healthy young adults. Nature and Science of Sleep. 21 adults joves i sans, una setmana a casa; la referència va ser una banda al cap que registra l'activitat cerebral, no una polisomnografia.
- Estudi de validació. Lee T, Cho Y, Cha KS i altres (2023). Accuracy of 11 wearable, nearable, and airable consumer sleep trackers: prospective multicenter validation study. JMIR mHealth and uHealth. 75 adults coreans amb queixes de son, una nit al laboratori; quatre rellotges i un anell, entre altres aparells. Diversos autors treballen a l'empresa que desenvolupa una de les aplicacions comparades.
- Estudi de validació. Miller DJ, Sargent C, Roach GD (2022). A validation of six wearable devices for estimating sleep, heart rate and heart rate variability in healthy adults. Sensors. 53 adults joves i actius, una nit al laboratori. El grup dels autors rep suport d'un dels fabricants estudiats.
- Revisió sistemàtica i metaanàlisi. Lee YJ, Lee JY, Cho JH, Kang YJ, Choi JH (2025). Performance of consumer wrist-worn sleep tracking devices compared to polysomnography: a meta-analysis. Journal of Clinical Sleep Medicine. 24 estudis amb 798 adults, fins al març del 2024; resultats molt heterogenis i sense anàlisi de les fases.
- Revisió encarregada per una societat científica. de Zambotti M, Goldstein C, Cook J i altres (2024). State of the science and recommendations for using wearable technology in sleep and circadian research. Sleep. Encarregada per la Sleep Research Society; pensada per a la recerca. Només n'hem pogut llegir el resum.
- Document de societat científica. Schutte-Rodin S, Deak MC, Khosla S i altres (2021). Evaluating consumer and clinical sleep technologies: an American Academy of Sleep Medicine update. Journal of Clinical Sleep Medicine.
- Sèrie de tres casos. Baron KG, Abbott S, Jao N, Manalo N, Mullen R (2017). Orthosomnia: are some patients taking the quantified self too far?. Journal of Clinical Sleep Medicine. Tres pacients d'una consulta d'insomni; no permet saber amb quina freqüència passa.
- Avís de societat científica. American Academy of Sleep Medicine (2025). Sleep apps and devices that self-assess risk of obstructive sleep apnea (health advisory). AASM.
- Guia d'una agència reguladora. U.S. Food and Drug Administration (2026). General Wellness: Policy for Low Risk Devices. Guidance for Industry and Food and Drug Administration Staff. FDA (Estats Units). Guia no vinculant de gener del 2026.