Passos i calories del rellotge: per què no són igual de fiables
Contingut generat amb IA. Com l'elaborem
En breu
- Comptar passos és reconèixer un patró que el moviment deixa en el sensor; les calories no es mesuren, es calculen amb un model. Al laboratori, gairebé la meitat de les comparacions de passos van quedar dins d'un marge del 3 %; de les de calories, menys d'una de cada deu.1
- El rellotge calcula les calories a partir del moviment, el pols i dades com la teva alçada i el teu pes, amb fórmules que els fabricants no solen publicar.123 En els estudis, l'error mitjà d'aquesta xifra és d'un 30 % o més, i en alguns models és molt més gran.53
- Els passos també fallen en situacions concretes: quan camines a poc a poc, quan empenys un cotxet o un carro, quan camines amb caminador o quan mous els braços sense caminar.879
- Com a deducció de la mida d'aquests errors: els passos serveixen per comparar les teves setmanes amb el mateix rellotge; les calories, com a molt, com a orientació, no per decidir quant menjar.
Al final del dia, el rellotge et dona dues xifres que semblen igual d'exactes: tants passos, tantes calories. Darrere de cadascuna hi ha una feina molt diferent, i els estudis que comparen aquests aparells amb mètodes de referència ho reflecteixen amb força claredat.
Aquest article explica d'on surt cada xifra, per què una s'acosta a la realitat molt més que l'altra, en quines situacions falla fins i tot el comptador de passos i quin ús raonable pots fer de cadascuna.
Dues xifres que s'obtenen de maneres molt diferents
Per comptar passos, el rellotge fa servir un acceleròmetre. Cada gambada deixa en el seu senyal un pic i una vall que es repeteixen amb un ritme regular, i l'algorisme compta aquests cicles.7 És un recompte: hi ha una cosa concreta per comptar, i es pot comprovar comptant els passos a mà o en vídeo, que és com es validen aquests aparells.14
Amb les calories no passa el mateix. Cap sensor del rellotge no mesura l'energia que gastes. En un laboratori, la referència és mesurar l'oxigen que consumeixes i el diòxid de carboni que expulses, o, durant dies, un mètode amb aigua marcada amb isòtops.1 El rellotge, en canvi, estima aquesta energia a partir del moviment i del pols, que combina amb dades personals com l'alçada i el pes mitjançant fórmules pròpies de cada fabricant.32 Segons els autors d'una revisió, només una de les marques estudiades feia servir una equació publicada per a la despesa en repòs; les altres, fins on ells sabien, no publicaven com calculaven les calories.1
Un mateix moviment no costa la mateixa energia a tothom. Els autors d'un estudi de validació recorden, citant un manual de càlcul metabòlic, que 10.000 passos poden suposar entre 400 i 800 quilocalories, segons l'alçada i el pes de la persona.2 Un model ha d'endevinar aquestes diferències; un comptador de passos, no.
Figura 1. Al laboratori, els passos i el pols encerten molt més sovint que les calories
Per què fallen les calories encara que el pols sigui correcte
En un estudi amb 60 voluntaris d'edats, alçades i tons de pell variats, sis dels set rellotges i polseres provats van mesurar el pols amb un error medià inferior al 5 % en pedalar. En calories, cap no s'hi va acostar: l'error medià va ser del 27,4 % en el millor i del 92,6 % en el pitjor. L'error va ser més gran estant assegut (52,4 %) que en caminar o córrer (al voltant del 31 %).2
Un estudi publicat el 2026 va provar quatre rellotges de marques conegudes, de models del 2022, en 58 adults hispans de 18 a 50 anys (amb una edat mitjana de 23) durant deu minuts de bicicleta estàtica. De mitjana, cada rellotge es va equivocar en les calories de l'exercici entre un 32 % i un 78 %, segons el model, i tres dels quatre van tendir a sobreestimar-les. L'error va créixer amb el percentatge de greix corporal en tots; el to de pell, dins de la gamma estudiada, no va mostrar un efecte clar.3
Per què fallen tant no és del tot clar. Els autors del primer estudi apunten que l'energia que costa una mateixa activitat varia molt d'una persona a una altra, i que no tots els algorismes aprofiten el pols.2 Els del segon assenyalen que molts models s'han ajustat amb persones més primes.3 Pel que fa al pols, les revisions no coincideixen: una metaanàlisi de 60 estudis va trobar que combinar-lo amb el moviment reduïa l'error en la majoria de les activitats,6 i una altra revisió no va veure una relació clara entre portar sensor de pols i encertar més.1
Quan s'equivoca més el comptador de passos
El comptador de passos funciona millor quan camines a un ritme normal o ràpid, amb els braços movent-se amb naturalitat. Com més s'allunya el teu moviment d'aquest patró, més li costa.78
| Situació | Què van trobar | Qui hi va participar |
|---|---|---|
| Caminar a poc a poc | Els deu dispositius d'un estudi van funcionar, en general, pitjor a 3,2 km/h que a 4,8 o 6,4 km/h9; en un altre, amb tres polseres, la precisió millorava en accelerar el pas8 | 31 i 30 adults sans, en cinta de córrer |
| Empènyer un cotxet o un carro de la compra | Amb un cotxet, les tres polseres d'un estudi van deixar de comptar més d'un terç dels passos8; amb un carro, la polsera d'un altre estudi va tenir un error absolut mitjà del 19,8 %, davant del 6,4 % de l'aparell portat a la butxaca dels pantalons, tot i que els autors no hi van trobar una desviació sistemàtica respecte al recompte real7 | 30 i 15 adults joves i sans |
| Caminar amb caminador | La polsera es va equivocar en un 73,1 % dels passos7 | 15 adults joves i sans que van fer servir un caminador per a la prova |
| Moure els braços sense caminar | Les polseres van sumar passos en plegar roba8 i uns 4,8 passos per minut en menjar assegut7 | 30 i 15 adults joves i sans |
| Canell o maluc | Comparada amb un podòmetre de maluc, una polsera va comptar un 6 % menys en cinta i uns 7.695 passos davant de 6.309 en les activitats quotidianes, al voltant d'un 22 % més10 | 86 adults de 18 a 65 anys |
| Canell dominant | En activitats quotidianes, l'error va ser més gran amb la polsera a la mà dominant8 | 30 adults joves i sans |
Una conseqüència pràctica, que es dedueix d'aquests resultats: si camines a poc a poc, empenys sovint un cotxet o fas servir caminador, la xifra es pot quedar curta de manera sistemàtica, i un dia amb moltes tasques de braços pot sumar passos que no has fet. Què passa amb l'error dels passos fora del laboratori, en la vida diària, ho resumeix la taula de l'article sobre wearables.
Per a què serveix cada xifra
Els passos, per comparar-te amb tu mateix. Si portes el mateix rellotge al mateix canell i la teva rutina s'assembla d'una setmana a una altra, l'error tendeix a assemblar-se també, i un canvi en la mitjana setmanal diu alguna cosa. Quants dies calen perquè aquesta mitjana sigui fiable ho expliquem a per què una dada aïllada enganya. Si una setmana canvies d'activitat —més passejades amb un cotxet, més feines de casa—, la xifra es pot moure sense que hagis caminat ni més ni menys.
Les calories, com a molt, com a orientació. Amb errors mitjans d'un 30 % o més en els estudis, no convé fer-les servir per decidir quant menjar ni per «compensar» el que has gastat.53 Els autors de l'estudi del 2026 deixen oberta una possibilitat: que la xifra, encara que no encerti en valor absolut, serveixi per seguir els canvis d'una mateixa persona, una cosa que encara no s'ha comprovat en la vida diària.3
Si el que vols és moure't més, no necessites una xifra exacta: qualsevol estona d'activitat compta, i amb els passos o els minuts caminant n'hi ha prou per veure si ho aconsegueixes. Si vols canviar la teva alimentació o el teu pes per motius de salut, un professional sanitari, com un dietista-nutricionista, t'ajudarà més que el comptador de calories del rellotge.
Quants passos al dia s'associen a una salut millor és una altra pregunta, amb altres estudis. D'on surt la xifra de 10.000 i què mostren els estudis sobre els passos ho expliquem a quants passos al dia.
Continua llegint
Wearables: dades útils vs. soroll
Quina fiabilitat té cada dada d'un rellotge o un anell, del pols al son, i com mirar-les sense convertir-les en un jutge diari.
Com convertir una dada de benestar en una pregunta i una prova
Si la teva mitjana de passos canvia i vols saber per què: com distingir la variació normal d'un canvi i provar un hàbit sense enganyar-te.
Hàbits amb poc temps: quins mínims compten de veritat
Quant moviment compta de veritat quan tens poc temps, sense haver de comptar calories.
Rellotges i anells que mesuren el son: què encerten i què no
La mateixa pregunta aplicada al son: què poden estimar un rellotge o un anell sobre les teves nits i què no.
Vols passar de la informació a l'acció?
naro t'ajuda a prioritzar 2–3 hàbits amb impacte potencial i a sostenir-los en el temps, amb context i seguiment.
Fonts
Cada número petit del text porta a la font en què es basa aquella afirmació. Els consells pràctics sense número són deduccions a partir d'aquestes fonts, i els exemples amb nom propi són inventats. És informació general: no substitueix la valoració d'un professional sanitari. Com elaborem aquests continguts
Fonts consultades fins al 26 d'octubre de 2026.
- Revisió sistemàtica. Fuller D, Colwell E, Low J i altres (2020). Reliability and validity of commercially available wearable devices for measuring steps, energy expenditure, and heart rate: systematic review. JMIR mHealth and uHealth. 158 publicacions fins al maig del 2019, sobretot de laboratori; molts dels dispositius ja no es venen.
- Estudi de validació. Shcherbina A, Mattsson CM, Waggott D i altres (2017). Accuracy in wrist-worn, sensor-based measurements of heart rate and energy expenditure in a diverse cohort. Journal of Personalized Medicine. 60 voluntaris, al laboratori; set dispositius de canell disponibles el 2016.
- Estudi de validació. Kostrna J, Oparina E, Palacios C i altres (2026). Body fat, skin tone, and the accuracy of smartwatch caloric expenditure estimates. PLOS One. 58 adults hispans de 18 a 50 anys, deu minuts de bicicleta estàtica; quatre rellotges.
- Revisió sistemàtica i metaanàlisi. Chevance G, Golaszewski NM, Tipton E i altres (2022). Accuracy and precision of energy expenditure, heart rate, and steps measured by combined-sensing Fitbits against reference measures: systematic review and meta-analysis. JMIR mHealth and uHealth. 52 estudis d'una sola marca, amb participants sobretot joves i sans.
- Revisió sistemàtica. Germini F, Noronha N, Borg Debono V i altres (2022). Accuracy and acceptability of wrist-wearable activity-tracking devices: systematic review of the literature. Journal of Medical Internet Research. 65 estudis fins al maig del 2019, molt diferents entre si; no en combina els resultats en una sola xifra.
- Revisió sistemàtica i metaanàlisi. O'Driscoll R, Turicchi J, Beaulieu K i altres (2020). How well do activity monitors estimate energy expenditure? A systematic review and meta-analysis of the validity of current technologies. British Journal of Sports Medicine. 60 estudis amb adults sans i dispositius de canell o de braç; resultats molt heterogenis. Només n'hem pogut llegir el resum.
- Estudi de validació. Alinia P, Cain C, Fallahzadeh R i altres (2017). How accurate is your activity tracker? A comparative study of step counts in low-intensity physical activities. JMIR mHealth and uHealth. 15 adults joves i sans; tres models d'una marca portats al canell, al pit i a la butxaca.
- Estudi de validació. Chen MD, Kuo CC, Pellegrini CA, Hsu MJ (2016). Accuracy of wristband activity monitors during ambulation and activities. Medicine & Science in Sports & Exercise. 30 adults joves i sans, tres polseres als dos canells. Només n'hem pogut llegir el resum.
- Estudi de validació. Fokkema T, Kooiman TJ, Krijnen WP i altres (2017). Reliability and validity of ten consumer activity trackers depend on walking speed. Medicine & Science in Sports & Exercise. 31 adults sans, deu dispositius, tres velocitats en cinta de córrer. Només n'hem pogut llegir el resum.
- Estudi de comparació. Nelson RK, Hasanaj K, Connolly G i altres (2022). Comparison of wrist- and hip-worn activity monitors when meeting step guidelines. Preventing Chronic Disease. 86 adults; una polsera comparada amb un podòmetre de maluc, que també es pot equivocar.