Variabilitat de la freqüència cardíaca: què indica i què no

Contingut generat amb IA. Com l'elaborem

En breu

  • La variabilitat de la freqüència cardíaca (VFC) mesura quant canvia el temps entre un batec i el següent. Rellotges i anells solen mostrar l'RMSSD,10 la mesura que els investigadors fan servir per estimar la influència del nervi vague sobre el cor.1
  • Canvia moltíssim d'una persona a una altra i baixa amb l'edat: la teva xifra no es compara amb la de ningú ni amb una taula, sinó amb la teva pròpia tendència.342
  • D'un dia a l'altre la fan variar, entre altres coses, l'alcohol i una freqüència cardíaca més alta; una xifra aïllada diu poc.61
  • Els rellotges i els anells la mesuren amb llum i tendeixen a quedar-se per sota de l'electrocardiograma, amb errors molt diferents segons el model.1011
  • No diagnostica res. Si tens símptomes o alguna cosa et preocupa, la referència és un professional sanitari, no la xifra.14

Molts rellotges i anells mostren cada matí una xifra de «VFC» o «HRV», de vegades amb un color o una fletxa. És una de les mesures que desperten més curiositat i de les que s'expliquen pitjor.

Aquest article explica què mesura, per què no té sentit comparar-la amb la d'una altra persona, què la fa canviar d'un dia a l'altre, quina precisió tenen els aparells i què no et pot dir.

Què mesura

El cor no batega com un metrònom: el temps entre un batec i el següent canvia unes mil·lèsimes de segon de manera contínua. La variabilitat de la freqüència cardíaca resumeix quant canvia. Hi ha moltes maneres de calcular-la; la que solen mostrar els dispositius de consum, l'RMSSD,10 és la mesura d'aquest tipus que es fa servir sobretot per estimar la influència del nervi vague, la part del sistema nerviós que frena el cor en repòs.1

Cada aparell la mesura a la seva manera: uns durant tota la nit, d'altres en blocs d'unes quantes hores i algun amb una prova curta estant despert.10 I els valors de registres curts no són intercanviables amb els d'un registre de 24 hores, així que tampoc no es poden traslladar a una taula mèdica.1

Un aclariment important: més alta no sempre és millor. Algunes alteracions del ritme del cor també produeixen una variabilitat alta.1

Per què la teva xifra no es compara amb la de ningú

Una revisió de 44 estudis, amb 21.438 adults sans, va trobar diferències molt grans entre persones.3 A més, la VFC baixa amb l'edat: en un estudi amb registres de 24 hores, l'RMSSD queia fins al 47 % del seu valor de la segona dècada de vida (de 10 a 19 anys) cap a la sisena (de 50 a 59) i després s'estabilitzava.5

Figura 1. La VFC en repòs (RMSSD) baixa amb l'edat, i les franges d'edats properes se solapen

Valors de 1.906 adults sans d'una cohort poblacional d'Alemanya, amb un electrocardiograma de cinc minuts, estirats i en repòs; les xifres estan arrodonides i la franja és la mitjana més i menys una desviació estàndard.4 En aquell estudi, les diferències entre dones i homes no van ser significatives en cap dècada. La franja no inclou totes les persones del grup: moltes queden per sobre o per sota, i les franges d'edats properes se solapen, així que un mateix valor hi cap en qualsevol. A més, és un registre diferent del d'un rellotge o un anell: serveix per veure la forma de les dades, no com a taula per situar-hi la teva xifra.

Per això, en recerca, es recomana comparar cada persona amb ella mateixa i no amb altres.2 La pregunta útil no és «la meva VFC és bona?», sinó «com està respecte al que és habitual per a mi?».

Què la fa variar d'un dia a l'altre

  • Alcohol. En 4.098 treballadors finlandesos que van portar un registre durant uns quants dies, beure es va associar a una VFC més baixa en les primeres hores de son, i més com més alcohol. Amb 0,75 g d'alcohol per quilo de pes, el model de l'estudi estima un descens mitjà de l'RMSSD de 10,9 ms als 30 anys i de 4,7 ms als 60.6
  • Freqüència cardíaca. Quan el cor va més de pressa, hi ha menys temps entre batecs perquè variï, i la VFC baixa.1
  • Forma física. A la llarga, la VFC tendeix a pujar amb una millor forma aeròbica.1
  • Son. Una metaanàlisi d'assajos va trobar un descens de l'RMSSD després de privar de son les persones, però amb només quatre assajos, i l'efecte va ser petit, al límit del que es distingeix de l'atzar.7
  • Estrès. L'estrès provocat al laboratori sol fer-la baixar.8 A la vida diària la relació és menys directa: segons aquesta revisió, en un estudi amb 909 adults, el nombre de situacions estressants no es va relacionar amb la VFC, però sí la intensitat de la reacció de cada persona.8
  • Posició, àpats i cafè. La mesura és molt sensible a la postura, i en recerca es controlen els àpats, el cafè i l'alcohol previs.2

Com mirar-la: la teva tendència, no el número del dia

Si tantes coses la fan variar, una nit aïllada barreja massa causes. En un estudi amb deu corredors, la mitjana d'una setmana va reflectir millor com s'adaptaven a l'entrenament que el valor d'un dia aïllat.9 És una mostra molt petita i d'esportistes, però la idea encaixa amb com treballen els investigadors: comparar cada persona amb ella mateixa al llarg del temps.2

  • Mira la teva mitjana de diverses setmanes, no la xifra de cada matí.
  • Compara només dades del mateix aparell: cada model mesura de manera diferent.
  • Abans de treure conclusions, pensa en el que és obvi: alcohol, una mala nit, un entrenament dur o no trobar-te bé.

Si un canvi es manté i vols saber si un hàbit hi té a veure, convé plantejar-ho com una pregunta i una prova senzilla; ho expliquem a com convertir una dada de benestar en una pregunta i una prova.

Quina precisió tenen els rellotges i els anells

Els dispositius de consum calculen la VFC amb un sensor de llum, no amb un electrocardiograma. En un laboratori de son amb 53 adults joves, tots els models provats es van quedar de mitjana per sota de l'electrocardiograma; el que més se'n va allunyar, que mesurava amb una prova curta estant despert, va quedar 22,4 ms per sota, i en diversos models els valors baixos tendien a sortir per sobre i els alts, per sota.10 En un altre estudi, amb 13 adults i 536 nits, l'error mitjà va ser del 6 % en el model més precís i del 16 % en el menys precís.11

El que la VFC del teu rellotge no et diu

En estudis de població, una VFC més baixa s'ha associat a més risc cardiovascular i a més mortalitat.1213 Són associacions en grups grans, amb altres mesures de la VFC i altres registres que els d'un rellotge, i no permeten calcular el risc d'una persona a partir de la xifra del seu rellotge.

L'agència nord-americana FDA pot considerar producte de benestar un sensor que mostra la VFC si, entre altres condicions, no està pensat per diagnosticar ni tractar i no inclou llindars diagnòstics ni alertes que demanin una actuació mèdica; sí que pot mostrar valors, tendències i referències personals relacionades amb el son, l'activitat o la recuperació.14

Si notes palpitacions, marejos, falta d'aire o qualsevol símptoma que et preocupi, consulta un professional sanitari, sigui quina sigui la xifra del rellotge. Una VFC alta tampoc no descarta res.

La VFC del teu rellotge serveix per mirar la teva pròpia tendència al llarg de setmanes, amb el mateix aparell i en condicions semblants. No és una nota de salut, no es compara amb la d'altres persones i no diagnostica res: si alguna cosa et preocupa, la referència és un professional sanitari.

Continua llegint

Vols passar de la informació a l'acció?

naro t'ajuda a prioritzar 2–3 hàbits amb impacte potencial i a sostenir-los en el temps, amb context i seguiment.

Fonts

Cada número petit del text porta a la font en què es basa aquella afirmació. Els consells pràctics sense número són deduccions a partir d'aquestes fonts, i els exemples amb nom propi són inventats. És informació general: no substitueix la valoració d'un professional sanitari. Com elaborem aquests continguts

Fonts consultades fins al 15 d'octubre de 2026.

  1. Revisió narrativa. Shaffer F, Ginsberg JP (2017). An Overview of Heart Rate Variability Metrics and Norms. Frontiers in Public Health. Definicions, factors que hi influeixen i valors de referència de registres amb electrocardiograma.
  2. Recomanacions metodològiques. Laborde S, Mosley E, Thayer JF (2017). Heart Rate Variability and Cardiac Vagal Tone in Psychophysiological Research – Recommendations for Experiment Planning, Data Analysis, and Data Reporting. Frontiers in Psychology. Pensades per a la recerca; recomanen comparar cada persona amb ella mateixa.
  3. Revisió sistemàtica. Nunan D, Sandercock GR, Brodie DA (2010). A quantitative systematic review of normal values for short-term heart rate variability in healthy adults. Pacing and Clinical Electrophysiology. 44 estudis amb adults sans, publicats entre el 1997 i el 2008. Només n'hem pogut llegir el resum.
  4. Estudi transversal de població. Voss A, Schroeder R, Heitmann A, Peters A, Perz S (2015). Short-Term Heart Rate Variability—Influence of Gender and Age in Healthy Subjects. PLoS ONE. 1.906 adults sans d'Augsburg (Alemanya), electrocardiograma de cinc minuts en repòs.
  5. Estudi transversal. Umetani K, Singer DH, McCraty R, Atkinson M (1998). Twenty-four hour time domain heart rate variability and heart rate: relations to age and gender over nine decades. Journal of the American College of Cardiology. 260 persones sanes de 10 a 99 anys, registre de 24 hores. Només n'hem pogut llegir el resum.
  6. Estudi d'observació. Pietilä J, Helander E, Korhonen I, Myllymäki T, Kujala UM, Lindholm H (2018). Acute Effect of Alcohol Intake on Cardiovascular Autonomic Regulation During the First Hours of Sleep in a Large Real-World Sample of Finnish Employees: Observational Study. JMIR Mental Health. 4.098 treballadors; les dosis i les hores de consum eren aproximades.
  7. Revisió sistemàtica i metaanàlisi. Zhang S, Niu X, Ma J i altres (2025). Effects of sleep deprivation on heart rate variability: a systematic review and meta-analysis. Frontiers in Neurology. Per a l'RMSSD, quatre assajos i un efecte petit.
  8. Revisió de la literatura. Kim HG, Cheon EJ, Bai DS, Lee YH, Koo BH (2018). Stress and Heart Rate Variability: A Meta-Analysis and Review of the Literature. Psychiatry Investigation. 37 estudis molt diferents entre si; malgrat el títol, no en combina els resultats en una xifra.
  9. Estudi d'observació. Plews DJ, Laursen PB, Kilding AE, Buchheit M (2013). Evaluating training adaptation with heart-rate measures: a methodological comparison. International Journal of Sports Physiology and Performance. Deu corredors durant nou setmanes d'entrenament. Només n'hem pogut llegir el resum.
  10. Estudi de validació. Miller DJ, Sargent C, Roach GD (2022). A Validation of Six Wearable Devices for Estimating Sleep, Heart Rate and Heart Rate Variability in Healthy Adults. Sensors. 53 adults joves i actius, una nit en un laboratori de son.
  11. Estudi de validació. Dial MB, Hollander ME, Vatne EA i altres (2025). Validation of nocturnal resting heart rate and heart rate variability in consumer wearables. Physiological Reports. 13 adults sans, 536 nits, cinc dispositius.
  12. Metaanàlisi d'estudis de cohorts. Hillebrand S, Gast KB, de Mutsert R i altres (2013). Heart rate variability and first cardiovascular event in populations without known cardiovascular disease: meta-analysis and dose-response meta-regression. Europace. Associacions en població; no serveixen per estimar el risc d'una persona. Només n'hem pogut llegir el resum.
  13. Revisió sistemàtica i metaanàlisi. Jarczok MN, Weimer K, Braun C i altres (2022). Heart rate variability in the prediction of mortality: A systematic review and meta-analysis of healthy and patient populations. Neuroscience & Biobehavioral Reviews. Associacions en població; no serveixen per estimar el risc d'una persona. Només n'hem pogut llegir el resum.
  14. Guia d'una agència reguladora. U.S. Food and Drug Administration (2026). General Wellness: Policy for Low Risk Devices. Guidance for Industry and Food and Drug Administration Staff. FDA (Estats Units). Guia no vinculant de gener del 2026; descriu què pot mostrar un producte de benestar.

← Tota la biblioteca